Aixoplugada pels blaus

Passo les nits del demà

aixoplugada pels blaus,
cel geomètric constant

amb angles on descansar,

i així,

dins dels somnis de por

contra la buidor lluitar.

Vaig per delicats camins,

els ulls em porten enllà,

cada cruïlla destins,

no són meus,

només els puc somiar.

En els estels em perdo,

amb la ment els engrandeixo,

amb el cor els observo,

i aquest petit cel

que a la fi gaudeixo

m'omple de blau

...........i de pau.

Dins la boira

Buscant el camí

enmig de la boira,

els dubtes m'envolten,

la fredor viu en mi.

El món és imatge tèrbola,

miralls trencats els meus actes,

jo esquinçada en la nit,

i la meva il·lusió ja no vola.

L'encant s'ha trencat,

la grisor l'ha engolit,

i aquest hivern etern

a la solitud m'ha condemnat.

La boira humida

hauré d'aprendre a estimar,

un gran silenci aspre

que ni els poemes poden trencar.

El crit

Avui només demano

un gran ocell de pau

que aixequi el vol

enlairat pels nostres cors

que estàn de dol.

Alcem les mans

i sense por unim els crits

per fer del nostre NO

un sol lament atronador

que enfonsi el mur,

que aturi els tancs,

que salvi els morts

de míssils assassins,

de tantes armes

que només deixen dolor

i esborren les rialles

de mils de palestins.

La porta

Avui les paraules em fugen,

s'esmunyen per racons de llum,

truquen a la porta de la teva pell

on s'arrauleixen lentament,

tot dormint l'espera.

Desperta-les amb un bes

envoltat d'una rialla encesa

i transportat per un vent,

que tot bufant,

hi barreja els colors que va desfent.

No somio que la porta s'obri,

vull sentir com es fon,

tonalitats regalims d'emocions,

els meus ulls escoltant cançons

i els teus un bonic paratge

on dormin les paraules d'aquest petit món.