diumenge, 12 de juliol del 2009

Des de la foscor




















Des de la foscor
fils de pensaments
marxen cel enllà,
resseguint camins,
barrejant la llum,
deixant anar el fum
que fort m'ha envoltat.
Amb pinzells als ulls
pinto el món de nou
sobre el blau serè
que conec molt bé
i en néix un volum
de rialles suaus
i cants en espiral.
Aquesta foscor
ara no és presó,
és un úter bla
on el moviment
dolçament es refà.

diumenge, 7 de juny del 2009

Quan la nit cau














Quan la nit cau,
fidel com cal,
els records murmuren
en un silenci abissal.

Conten històries de vides
des d'un mausoleu distant,
t'atrapen en la penombra
amb la seva llum fulgurant.

Quan la nit cau
els records foragiten monstres;
si els saps escoltar entre les ombres
et regalen una mica de pau.

diumenge, 17 de maig del 2009

Racó fosc
















En un racó fosc
dormen guardades
olors encantades,
i en terribles onades
m'arriba un alé dolç
que em desperta a vegades.

Em colpegen de sobte
i em quedo aturada,
perduda la mirada
entre ombres apagades
quan un anhel ferotge
al record em trasllada.

Vaig guardar bocins de vida,
intensa, perfumada,
que ara rau empolsinada,
ja no se si és inventada,
o pitjor encara,
ja no se si l'he oblidada.

diumenge, 19 d’abril del 2009

Al meu desert













Al meu desert interior
la sorra dansa inquieta
sense que la mogui cap cançó.
Al meu desert
topen ferides mil paraules,
granets brillants,
ni de nit resten calmes.
Al meu desert
dunes s'aixequen i cauen,
sense parar es transformen,
són versos que muts dormen.
Al meu desert
el fred i la calor es confonen,
il·lusions i molts temors
sovint a escriure m'esperonen.
Al meu desert
tot s'esborra en un moment,
però per sorpresa
torna a néixer al següent.
No se si hi ha vida amagada,
de vegades al meu desert
trobo a faltar una mirada.


diumenge, 12 d’abril del 2009

El record d'una mirada



















Des d'una escletxa
em mira un món,
poruc, sorprés,
dolgut, incomprés.
Els ulls en la foscor
m'han empresonat el cor
i jo, ara lluny,
em sento com si no fes res
habent tantes coses per fer,
tot és urgent,
tot té un camí.
Un pes feixut em té atrapada
quan recordo aquella mirada
i m'adono de que potser
volent l'he ignorada.
És la por, o és la indolència
la què em té aquí aturada?

diumenge, 29 de març del 2009

Recipients















Tenalles on deixar emocions
que un dia es van convertir en suors,
de tots gustos, de tots colors,
incerteses, pors i passions,
tot allò que volem oblidar
i que sens dubte dorm en el fons.

Un càntir on guardar llàgrimes,
deixar que rellisquin suaus
pel ventre d'argila aspra,
i que allà dormin calmes
fins que uns ulls ressecs i pansits
les reclamin pel cansament alleugir.

Un flascó on reposar paraules,
liquades, amagades, endormiscades,
esperant ser pluja fresca
que revisqui idees oblidades.

dissabte, 21 de març del 2009

Entre dos mons



















Entre dos mons camina,
sobreposats quan els mira
i sovint escindits
si els copsen els altres sentits.

Crits envoltats de silenci,
silenci cridant amb fúria,
la fúria dorm silent
en obscurs racons de la ment.

Perfums bastint somnis de glòria,
paranys en la memòria,
per no recordar amb dolor
olors de misèria i de por.

I el gust amarg de la decepció
se l'emporten la dolçor d'una rialla
i el condiment d'una passió
ofegat per alguna llàgrima salada.

La vida se li clava a la pell,
el seu tacte és un turment,
entre dos mons la venç el cansament
però allò viscut la nodreix eternament.