diumenge, 22 de febrer de 2009

Reneix...














Reneix des del dolor,
buscant la vida dins del mar
en les ferides fetes sal.
Les onades li llepen la tristor,
són llàgrimes salades de color.

Petits moment de mort aparent
-poser trampes absurdes-
li han empresonat el pensament,
li han deixat les mans buides
quan volia acaronar els sentiments.

Ara somia mirades d'algues,
verdes guspires
en un llit de maragdes,
dansar amb el corall
i que l'envolti la transparència del cristall.

diumenge, 15 de febrer de 2009

Deixeu-me aquí



















No puc més, deixeu-me aquí.
Tinc els peus cansats,
sempre m'han fugit fora del camí
seguint reflexes de tresors amagats,
capgirant rialles,
oblidant mirades.

Deixeu-me aquí, en terra erma,
en l'oblit d'un somni
d'una nit eterna,
en un instant en blanc
que em permeti intentar,
potser, tornar a començar.

dissabte, 7 de febrer de 2009

De nou el mar...

















De nou el mar m'ha cridat,
boirines l'envolten
quan reb un bes daurat.
La seva aparent calma
em deixa sorpresa,
vull que em bresoli l'aigua,
el vull veure enfurismat.
Aquest mar endormiscat
amb la seva mirada plàcida
és com un vell amant retrobat,
que guarda una pàtina càlida
en els ulls que m'han acaronat.