diumenge, 1 de juny de 2008

Silenci

De vegades el silenci fa soroll, un soroll estrident, inacabable...dolorós. T'ofega perquè esperes endebades aquell so concret que ja saps que no t'arribarà. El silenci....te l'empasses estrenyent la boca i els ulls, saliva i llàgrimes mig àcides, mig amargants.




De vegades el silenci té un suau aleteig de papallona: mentres el persegueixes amb la mirada del desig, notes la suau carícia d'allò que és més bonic perquè és efímer, gairebé inabastable.

De vegades el silenci té milers de significats. El desxifres, l'omples de paraules que et neixen al cervell com a llambregades i es moren abans d'arribar a la boca.


De vegades el silenci ets tu, amb un ball de papallones sobre i sota la pell.