Al meu desert interior
la sorra dansa inquieta
sense que la mogui cap cançó.
Al meu desert
topen ferides mil paraules,
granets brillants,
ni de nit resten calmes.
Al meu desert
dunes s'aixequen i cauen,
sense parar es transformen,
són versos que muts dormen.
Al meu desert
el fred i la calor es confonen,
il·lusions i molts temors
sovint a escriure m'esperonen.
Al meu desert
tot s'esborra en un moment,
però per sorpresa
torna a néixer al següent.
No se si hi ha vida amagada,
de vegades al meu desert
trobo a faltar una mirada.
