diumenge, 19 d’abril de 2009

Al meu desert













Al meu desert interior
la sorra dansa inquieta
sense que la mogui cap cançó.
Al meu desert
topen ferides mil paraules,
granets brillants,
ni de nit resten calmes.
Al meu desert
dunes s'aixequen i cauen,
sense parar es transformen,
són versos que muts dormen.
Al meu desert
el fred i la calor es confonen,
il·lusions i molts temors
sovint a escriure m'esperonen.
Al meu desert
tot s'esborra en un moment,
però per sorpresa
torna a néixer al següent.
No se si hi ha vida amagada,
de vegades al meu desert
trobo a faltar una mirada.


diumenge, 12 d’abril de 2009

El record d'una mirada



















Des d'una escletxa
em mira un món,
poruc, sorprés,
dolgut, incomprés.
Els ulls en la foscor
m'han empresonat el cor
i jo, ara lluny,
em sento com si no fes res
habent tantes coses per fer,
tot és urgent,
tot té un camí.
Un pes feixut em té atrapada
quan recordo aquella mirada
i m'adono de que potser
volent l'he ignorada.
És la por, o és la indolència
la què em té aquí aturada?