diumenge, 12 de juliol del 2009

Des de la foscor




















Des de la foscor
fils de pensaments
marxen cel enllà,
resseguint camins,
barrejant la llum,
deixant anar el fum
que fort m'ha envoltat.
Amb pinzells als ulls
pinto el món de nou
sobre el blau serè
que conec molt bé
i en néix un volum
de rialles suaus
i cants en espiral.
Aquesta foscor
ara no és presó,
és un úter bla
on el moviment
dolçament es refà.

diumenge, 7 de juny del 2009

Quan la nit cau














Quan la nit cau,
fidel com cal,
els records murmuren
en un silenci abissal.

Conten històries de vides
des d'un mausoleu distant,
t'atrapen en la penombra
amb la seva llum fulgurant.

Quan la nit cau
els records foragiten monstres;
si els saps escoltar entre les ombres
et regalen una mica de pau.

diumenge, 17 de maig del 2009

Racó fosc
















En un racó fosc
dormen guardades
olors encantades,
i en terribles onades
m'arriba un alé dolç
que em desperta a vegades.

Em colpegen de sobte
i em quedo aturada,
perduda la mirada
entre ombres apagades
quan un anhel ferotge
al record em trasllada.

Vaig guardar bocins de vida,
intensa, perfumada,
que ara rau empolsinada,
ja no se si és inventada,
o pitjor encara,
ja no se si l'he oblidada.

diumenge, 19 d’abril del 2009

Al meu desert













Al meu desert interior
la sorra dansa inquieta
sense que la mogui cap cançó.
Al meu desert
topen ferides mil paraules,
granets brillants,
ni de nit resten calmes.
Al meu desert
dunes s'aixequen i cauen,
sense parar es transformen,
són versos que muts dormen.
Al meu desert
el fred i la calor es confonen,
il·lusions i molts temors
sovint a escriure m'esperonen.
Al meu desert
tot s'esborra en un moment,
però per sorpresa
torna a néixer al següent.
No se si hi ha vida amagada,
de vegades al meu desert
trobo a faltar una mirada.


diumenge, 12 d’abril del 2009

El record d'una mirada



















Des d'una escletxa
em mira un món,
poruc, sorprés,
dolgut, incomprés.
Els ulls en la foscor
m'han empresonat el cor
i jo, ara lluny,
em sento com si no fes res
habent tantes coses per fer,
tot és urgent,
tot té un camí.
Un pes feixut em té atrapada
quan recordo aquella mirada
i m'adono de que potser
volent l'he ignorada.
És la por, o és la indolència
la què em té aquí aturada?

diumenge, 29 de març del 2009

Recipients















Tenalles on deixar emocions
que un dia es van convertir en suors,
de tots gustos, de tots colors,
incerteses, pors i passions,
tot allò que volem oblidar
i que sens dubte dorm en el fons.

Un càntir on guardar llàgrimes,
deixar que rellisquin suaus
pel ventre d'argila aspra,
i que allà dormin calmes
fins que uns ulls ressecs i pansits
les reclamin pel cansament alleugir.

Un flascó on reposar paraules,
liquades, amagades, endormiscades,
esperant ser pluja fresca
que revisqui idees oblidades.

dissabte, 21 de març del 2009

Entre dos mons



















Entre dos mons camina,
sobreposats quan els mira
i sovint escindits
si els copsen els altres sentits.

Crits envoltats de silenci,
silenci cridant amb fúria,
la fúria dorm silent
en obscurs racons de la ment.

Perfums bastint somnis de glòria,
paranys en la memòria,
per no recordar amb dolor
olors de misèria i de por.

I el gust amarg de la decepció
se l'emporten la dolçor d'una rialla
i el condiment d'una passió
ofegat per alguna llàgrima salada.

La vida se li clava a la pell,
el seu tacte és un turment,
entre dos mons la venç el cansament
però allò viscut la nodreix eternament.

diumenge, 8 de març del 2009

Com els ocells













Aixecar el vol
buscant la primavera,
de la fredor
allunyar el dol,
i tot fent camí,
aturar-me als estanys
i entre esquitxos juganers
desitjar un cel estrany.
Sóc com els ocells,
però sense cel,
sense vent,
sense volar
i sense esquitxells d'argent;
em té refrenada el cansament.

diumenge, 1 de març del 2009

Enyor













He tornat a somiar,
colors i llum
dansant sense parar.
El record viu lluny,
en terra càlida
i a mi se'm mor cada paraula
en un racó de l'ànima
com un ocell que no pot cantar.
Enyor de pols i suor,
de cansament fet cancó,
d'ulls foscors riallers,
de balls a la sorra al costat dels graner.
Enyor d'allò que vaig ser,
enyor d'allò que ja no seré.

diumenge, 22 de febrer del 2009

Reneix...














Reneix des del dolor,
buscant la vida dins del mar
en les ferides fetes sal.
Les onades li llepen la tristor,
són llàgrimes salades de color.

Petits moment de mort aparent
-poser trampes absurdes-
li han empresonat el pensament,
li han deixat les mans buides
quan volia acaronar els sentiments.

Ara somia mirades d'algues,
verdes guspires
en un llit de maragdes,
dansar amb el corall
i que l'envolti la transparència del cristall.

diumenge, 15 de febrer del 2009

Deixeu-me aquí



















No puc més, deixeu-me aquí.
Tinc els peus cansats,
sempre m'han fugit fora del camí
seguint reflexes de tresors amagats,
capgirant rialles,
oblidant mirades.

Deixeu-me aquí, en terra erma,
en l'oblit d'un somni
d'una nit eterna,
en un instant en blanc
que em permeti intentar,
potser, tornar a començar.

dissabte, 7 de febrer del 2009

De nou el mar...

















De nou el mar m'ha cridat,
boirines l'envolten
quan reb un bes daurat.
La seva aparent calma
em deixa sorpresa,
vull que em bresoli l'aigua,
el vull veure enfurismat.
Aquest mar endormiscat
amb la seva mirada plàcida
és com un vell amant retrobat,
que guarda una pàtina càlida
en els ulls que m'han acaronat.

divendres, 23 de gener del 2009

Aixoplugada pels blaus
























Passo les nits del demà
aixoplugada pels blaus,
cel geomètric constant
amb angles on descansar,
i així,
dins dels somnis de por
contra la buidor lluitar.

Vaig per delicats camins,
els ulls em porten enllà,
cada cruïlla destins,
no són meus,
només els puc somiar.

En els estels em perdo,
amb la ment els engrandeixo,
amb el cor els observo,
i aquest petit cel
que a la fi gaudeixo
m'omple de blau
...........i de pau.

diumenge, 18 de gener del 2009

Dins la boira













Buscant el camí
enmig de la boira,
els dubtes m'envolten,
la fredor viu en mi.

El món és imatge tèrbola,
miralls trencats els meus actes,
jo esquinçada en la nit,
i la meva il·lusió ja no vola.

L'encant s'ha trencat,
la grisor l'ha engolit,
i aquest hivern etern
a la solitud m'ha condemnat.

La boira humida
hauré d'aprendre a estimar,
un gran silenci aspre
que ni els poemes poden trencar.

divendres, 9 de gener del 2009

El crit














Avui només demano
un gran ocell de pau
que aixequi el vol
enlairat pels nostres cors
que estàn de dol.

Alcem les mans
i sense por unim els crits
per fer del nostre NO
un sol lament atronador
que enfonsi el mur,
que aturi els tancs,
que salvi els morts
de míssils assassins,
de tantes armes
que només deixen dolor
i esborren les rialles
de mils de palestins.


dijous, 1 de gener del 2009

La porta



















Avui les paraules em fugen,
s'esmunyen per racons de llum,
truquen a la porta de la teva pell
on s'arrauleixen lentament,
tot dormint l'espera.

Desperta-les amb un bes
envoltat d'una rialla encesa
i transportat per un vent,
que tot bufant,
hi barreja els colors que va desfent.

No somio que la porta s'obri,
vull sentir com es fon,
tonalitats regalims d'emocions,
els meus ulls escoltant cançons
i els teus un bonic paratge
on dormin les paraules d'aquest petit món.