dissabte, 29 de novembre de 2008

Habitació buida




















Silencis d'habitació buida
vestits amb somnis de llum
mentre lluny repica la pluja.

Mots antics hi dormen,
inaudibles cadències
parets endins ressonen.

S'esmuny el record,
memòria fràgil,
d'un cant de tristor.
O potser era d'amor,
una melodia gràcil
que reposa en un racó.

M'envolten silencis,
-parets contra la pell-
bastits amb cansament,
en l'habitació buida
on sovint m'empeny el vent.

diumenge, 23 de novembre de 2008

Pensaments














Efímers pensaments,
amagats i desitjats,
de cop inexistents.

Pensaments petits,
plantats sota la pell,
creixent en la foscor,
morint d'atreviment
al voler besar el vent.

Pensaments acolorits
lluitant per sortir a la llum:
vermell passió
ofega al blau calm,
blanc reposat
abraça al groc vibrant,
violeta perfum
s'enfila cabellera amunt.

Pensaments pensats
ompliu de sentit
el món interior petit.

Pensaments sentits
desbordeu d'emocions
sense voler saber les raons.

Pensaments efímers,
voleu cap a altres mons,
se que sempre en naixeran de nous.

diumenge, 16 de novembre de 2008

Al meu carrer




















Al meu carrer,
estret i petit
s'amaga la tardor
embogint dia i nit.

Catifa de llum,
somorta al matí,
escalfa els passos
i el cor fa estremir,
un xic de bellesa estranya
en un lloc anodí.

La nit enveja
els colors matiners;
només el sol els desperta
per a ulls famolencs
que escalfors or i ambre
reben quan els colors,
sense por,
els fan un petó.


Al cim














Al cim reposo,
i el vent glaçat
em pentina la pell
mentre un dubte lleu
m'empeny suaument,
la mirada avall,
precipici enllà.

Núvols de pensaments
es van desfent,
flonjos records
que voleiant
poc a poc se'n van.

La por a oblidar,
en ocell em vol tornar
i així perseguir
els fils de vida passada
que fugen de mi.

La vida s'atura
quan els records es fonen,
un precipici buit,
sense paraules que hi ressonin,
i el cel sense llum:
l'oblit total a la mirada.

Quan mori vull tenir
tots els records per mortalla.

dissabte, 8 de novembre de 2008

Colors














Intensos pigments
per banyar-hi l'ànima
i canviar-li els colors
segons el moment
i deixar-la calma.

Colors per pintar la por,
portar-la del negre al rosa
i que sigui caramel
allà on es posa.

La tristor es torna groga,
un sol lluent bategant,
els fantasmes el somien
i ja es van amagant.

El cos de tots colors,
desperteu, emocions!
Ara tinc un amor negre,
no nascut, inexistent,
esperant algun color
que el faci néixer a la passió.

I la pell blava
perquè l'abraça
la teva mirada.


dissabte, 1 de novembre de 2008

Dia i nit















Dansen el dia i la nit
abans del capvespre
com dos amants enfollits.

Traspassen els límits
i amb la llum i els colors
porten a mons invisibles:
un contrast del tot oposat
que només somiar he gosat.

Ara que la freda pluja,
envejosa, de gris tot ho vesteix,
vull les carícies del sol que es rendeix
als petons de la nit.
I la nit, a qui el dia s'ha entregat
que em regali el seu alé,
per l'abraç del sol escalfat.