Habitació buida

Silencis d'habitació buida

vestits amb somnis de llum

mentre lluny repica la pluja.

Mots antics hi dormen,

inaudibles cadències

parets endins ressonen.

S'esmuny el record,

memòria fràgil,

d'un cant de tristor.

O potser era d'amor,

una melodia gràcil

que reposa en un racó.

M'envolten silencis,

-parets contra la pell-

bastits amb cansament,

en l'habitació buida

on sovint m'empeny el vent.

Pensaments

Efímers pensaments,

amagats i desitjats,

de cop inexistents.

Pensaments petits,

plantats sota la pell,

creixent en la foscor,

morint d'atreviment

al voler besar el vent.

Pensaments acolorits

lluitant per sortir a la llum:

vermell passió

ofega al blau calm,

blanc reposat

abraça al groc vibrant,

violeta perfum

s'enfila cabellera amunt.

Pensaments pensats

ompliu de sentit

el món interior petit.

Pensaments sentits

desbordeu d'emocions

sense voler saber les raons.

Pensaments efímers,

voleu cap a altres mons,

se que sempre en naixeran de nous.

Al meu carrer

Al meu carrer,

estret i petit

s'amaga la tardor

embogint dia i nit.

Catifa de llum,

somorta al matí,

escalfa els passos

i el cor fa estremir,

un xic de bellesa estranya

en un lloc anodí.

La nit enveja

els colors matiners;

només el sol els desperta

per a ulls famolencs

que escalfors or i ambre

reben quan els colors,

sense por,

els fan un petó.

Al cim

Al cim reposo,

i el vent glaçat

em pentina la pell

mentre un dubte lleu

m'empeny suaument,

la mirada avall,

precipici enllà.

Núvols de pensaments

es van desfent,

flonjos records

que voleiant

poc a poc se'n van.

La por a oblidar,

en ocell em vol tornar

i així perseguir

els fils de vida passada

que fugen de mi.

La vida s'atura

quan els records es fonen,

un precipici buit,

sense paraules que hi ressonin,

i el cel sense llum:

l'oblit total a la mirada.

Quan mori vull tenir

tots els records per mortalla.

Colors

Intensos pigments

per banyar-hi l'ànima

i canviar-li els colors

segons el moment

i deixar-la calma.

Colors per pintar la por,

portar-la del negre al rosa

i que sigui caramel

allà on es posa.

La tristor es torna groga,

un sol lluent bategant,

els fantasmes el somien

i ja es van amagant.

El cos de tots colors,

desperteu, emocions!

Ara tinc un amor negre,

no nascut, inexistent,

esperant algun color

que el faci néixer a la passió.

I la pell blava

perquè l'abraça

la teva mirada.

Dia i nit

Dansen el dia i la nit

abans del capvespre

com dos amants enfollits.

Traspassen els límits

i amb la llum i els colors

porten a mons invisibles:

un contrast del tot oposat

que només somiar he gosat.

Ara que la freda pluja,

envejosa, de gris tot ho vesteix,

vull les carícies del sol que es rendeix

als petons de la nit.

I la nit, a qui el dia s'ha entregat

que em regali el seu alé,

per l'abraç del sol escalfat.