En un racó fosc
dormen guardades
olors encantades,
i en terribles onades
m'arriba un alé dolç
que em desperta a vegades.
Em colpegen de sobte
i em quedo aturada,
perduda la mirada
entre ombres apagades
quan un anhel ferotge
al record em trasllada.
Vaig guardar bocins de vida,
intensa, perfumada,
que ara rau empolsinada,
ja no se si és inventada,
o pitjor encara,
ja no se si l'he oblidada.
