diumenge, 29 de març de 2009

Recipients















Tenalles on deixar emocions
que un dia es van convertir en suors,
de tots gustos, de tots colors,
incerteses, pors i passions,
tot allò que volem oblidar
i que sens dubte dorm en el fons.

Un càntir on guardar llàgrimes,
deixar que rellisquin suaus
pel ventre d'argila aspra,
i que allà dormin calmes
fins que uns ulls ressecs i pansits
les reclamin pel cansament alleugir.

Un flascó on reposar paraules,
liquades, amagades, endormiscades,
esperant ser pluja fresca
que revisqui idees oblidades.

dissabte, 21 de març de 2009

Entre dos mons



















Entre dos mons camina,
sobreposats quan els mira
i sovint escindits
si els copsen els altres sentits.

Crits envoltats de silenci,
silenci cridant amb fúria,
la fúria dorm silent
en obscurs racons de la ment.

Perfums bastint somnis de glòria,
paranys en la memòria,
per no recordar amb dolor
olors de misèria i de por.

I el gust amarg de la decepció
se l'emporten la dolçor d'una rialla
i el condiment d'una passió
ofegat per alguna llàgrima salada.

La vida se li clava a la pell,
el seu tacte és un turment,
entre dos mons la venç el cansament
però allò viscut la nodreix eternament.

diumenge, 8 de març de 2009

Com els ocells













Aixecar el vol
buscant la primavera,
de la fredor
allunyar el dol,
i tot fent camí,
aturar-me als estanys
i entre esquitxos juganers
desitjar un cel estrany.
Sóc com els ocells,
però sense cel,
sense vent,
sense volar
i sense esquitxells d'argent;
em té refrenada el cansament.

diumenge, 1 de març de 2009

Enyor













He tornat a somiar,
colors i llum
dansant sense parar.
El record viu lluny,
en terra càlida
i a mi se'm mor cada paraula
en un racó de l'ànima
com un ocell que no pot cantar.
Enyor de pols i suor,
de cansament fet cancó,
d'ulls foscors riallers,
de balls a la sorra al costat dels graner.
Enyor d'allò que vaig ser,
enyor d'allò que ja no seré.