dissabte, 20 de setembre de 2008

Jardí




















Imagina'm en un jardí
i una casa de colors,
per mirar-lo al matí
i respirar a la nit
totes les seves olors,
mentres el cansament
m'entorpeix els dits.

Posa'm una catifa de flors
que amb els seus pètals m'acaronin el cos,
la pell em tenyeixin de colors,
i em facin més lleu l'oblit,
il·luminant la fosca nit.

Recorda'm lleugera i senzilla,
una flor única
només pel fet d'estar viva.

dissabte, 13 de setembre de 2008

La ciutat blava













Quan el cansament et mati el somriure i el dolor de la vida et faci passar una mica les ganes de viure....
Quan la teva mirada no abasti l'horitzó i algú et vulgui fer creure que no existeix la il·lusió........
Quan la suor t'enganxi al terra sense possibilitat d'arribar fins a la frescor....
Recorda la ciutat blava.
Allà el mar i el cel van deixar el seu color per dormir als carrers fins i tot en la foscor. Allí ets ocell o peix per uns moments, i en els tons de blau ets núvol blanc i ets l'alè del vent....o el que vulguis ser.
I si vens, jo també hi seré.

dissabte, 6 de setembre de 2008

Escrit a la pell














Negre sobre vermell,
et porto escrit a la pell;
els teus símbols tan iguals
són el ritme d'un batec
que no te codi secret.
Símbols que abracen l'esperit,
neixen i moren de nit,
obren i creen camins,
corren suaus cap endins
i allà dormen tranquils.
Negre sobre vermell,
els teus símbols a la meva pell,
com dits escrivint cançons
en pentagrames fets de racons,
els enyoro constantment:
símbols, dits, batecs, pensaments.