Finestres al mur

Finestres al mur

escletxes al món

àvides de llum,

reposen al sol

Forats que són ulls

buscant sensacions,

però no la por,

un glop de claror.

Un ull encegat,

la manca d'alè

potser l'ha matat.

Finestres dormint

al cel de la nit,

besant els estels,

buscant un sentit.

Uns ulls presoners

d'allò misteriós

que la il·lusió

els hi ha promès.

Relleu

Les emprentes de la vida ens deixen com escorça gairebé desfeta.

Tot un relleu ferotge sota la pell fet de branques seques amagant els brots d'esperança que lluiten per créixer malgrat tot.

I aquest miracle de supervivència és més bell en els moments en que l'ignorem, ens aixeca fins a mil camins que no veiem, ens empeny cap a il·lusions que de sobte ens desperten com si ens fes un petó el vent.

Reflexes

Sovint em sembla viure-ho tot en un moment estàtic, jo aturada i el món movent-se al meu voltant. Però de sobte, m'atrapa el moviment del pas del temps, inquietant com el reflex suament fragmentat d'una imatge a l'aigua, constantment canviant. I allà forma i fons abracen els seus límits, segon a segon el moviment els recrea de mil maneres diferents: inabastables, preciosos, dolorosos, plaents...

Quan la vida no em deixa temps per trobar-me, m'aturaria a gust en un reflexe on l'aigua és cel i al mateix temps a la sorra va besant.