diumenge, 31 d’agost de 2008

Dins un somni















Vaig somiar
que les paraules m'estimaven,
venien a mi convertides en petons:
suaus, nocturns, de llum, de vent
venien cantant, jugant,
s'arrossegaven per la pell.
Eren com amants
que em regalaven sons llunyants,
fragants, bategants, irreals.
Em deixaven jugar tant,
que em vaig creure que estava creant,
allà, al meu món particular.
Vaig intentar modelar encanteris en el temps,
passions en el no res,
colors inexistents,
castells en el vent.
I les vaig deixar anar,
que morissin allà
on volguessin anar a parar.
Ara trepitjo un bosc
de paraules com fulles mortes
de tots colors,
i em pregunto:
s'ha acabat el somiar?.

dissabte, 23 d’agost de 2008

Sense títol












Fang ressec modelat,
així és com el temps
que ens empeny
al final ens haurà deixat.
...................i tots tenim
gests com símbols marcats,
avisos d'allò que és penat,
emprentes curioses
que la vida ens ha regalat.
La memòria de la pell
sovint ens retorna al passat
i ens hi deixa un segell
d'allò que, amagat,
és encara més bell.
....................i tots vivim
instants recordats,
canviats,
recreats.
És per això que escric:
per no perdre'm en la negra nit.




dissabte, 16 d’agost de 2008

Sol













T'intueixo, encès quan t'amagues,
dolç encant quan la nit cavalques,
i tan tendre en la llunyania
que fins i tot la foscor et somia.

Ets etern en el teu moment efimer,
radiant i extens abraç de foc
dónes pas a les tenebres poc a poc,
però a la meva pell dorm el teu record.

El teu record és potser inventat,
anhel de guspires de foc roent
en dies foscos d'hivern glaçat,
només endolcits per la carícia del vent.

diumenge, 10 d’agost de 2008

Escalfor

















Arbre verd....
que deixes el blau cendrós
per besar l'altre blau més intens,
allà on només el desig existeix.

I enmig dels dos móns,
l'escalfor,
que és allò que els uneix.

Daurats matisos de pells,
carícies de fulles lleugeres,
mogudes amb cura pel vent.

....l'escalfor,
que és allò que els tenyeix
de desig cremat,
de daurat foc intens.

....l'escalfor,
que busca frescor
on els ulls del cel
li fan un petó.

divendres, 1 d’agost de 2008

Moment infernal





















Mentre queia, m'ha abraçat l'arc de sant martí.....
sense dubtar ha deixat el cel per baixar a l'abisme amb mi.

M'ha acompanyat quan la foscor em tallava el moviment,
allà suspesa entre suors de fred i atordiment.


M'ha bressolat com una veu que des de lluny em donava seguretat
i m'ha rescatat malgrat jo no li feia cap cas.


Teranyines de foscor m'envoltaven la pell;
trencades pel tacte dels colors me'n he pogut desfer,
i poc a poc, he renascut al moviment...suaument.