diumenge, 19 d’octubre de 2008

Cel llunyà




















Somio un cel llunyà
amb flonjos núvols
que el bes del vent
empeny sense parar.

Polsim vermell s'aixeca del terra,
envejós del blau que vol tapar,
en un ball intens on el sol,
en els darrers moments de vida
ve corrents a tafanejar.

I en el somni resto quieta i muda,
no sóc res més
que un petit element de la natura.

diumenge, 12 d’octubre de 2008

Tardor



















M'envolta la melangia,
tristor somorta
del cel gris quan cau el dia.

M'ofeguen tristos pensaments,
ressonen dins meu
com fulles seques cruixents.

He perdut la bellesa del color,
que el canvi daura
abans d'entregar-lo a la foscor.

La natura es prepara per dormir,
i jo, que dono tombs perduda,
poc a poc em sento morir.

dissabte, 4 d’octubre de 2008

Dins el mar...















Dins el mar blau fosc,
he volgut caminar
quan la llum s'hi fon
i el fred el vol abraçar.

Solitud feta d'aigua
es clava a la pell dolguda,
brodant amb espetecs d'agulla
dibuixos d'escuma blanca.

Dins el mar blau fosc,
he portat el dolor a passejar,
esperant que el vent marí
el volgués acomiadar.

Per l'humit camí de sal desert
he plorat al mar immens,
tremolors i batecs incerts
colpejant-me els pensaments.

Dins el mar blau fosc,
he somiat un xic de vida,
dolça, clara, tranquil·la,
una il·lusió perseguida.