Recipients

Tenalles on deixar emocions

que un dia es van convertir en suors,

de tots gustos, de tots colors,

incerteses, pors i passions,

tot allò que volem oblidar

i que sens dubte dorm en el fons.

Un càntir on guardar llàgrimes,

deixar que rellisquin suaus

pel ventre d'argila aspra,

i que allà dormin calmes

fins que uns ulls ressecs i pansits

les reclamin pel cansament alleugir.

Un flascó on reposar paraules,

liquades, amagades, endormiscades,

esperant ser pluja fresca

que revisqui idees oblidades.

Entre dos mons

Entre dos mons camina,

sobreposats quan els mira
i sovint escindits

si els copsen els altres sentits.

Crits envoltats de silenci,

silenci cridant amb fúria,

la fúria dorm silent

en obscurs racons de la ment.

Perfums bastint somnis de glòria,

paranys en la memòria,

per no recordar amb dolor

olors de misèria i de por.

I el gust amarg de la decepció

se l'emporten la dolçor d'una rialla

i el condiment d'una passió

ofegat per alguna llàgrima salada.

La vida se li clava a la pell,

el seu tacte és un turment,

entre dos mons la venç el cansament

però allò viscut la nodreix eternament.

Com els ocells

Aixecar el vol

buscant la primavera,

de la fredor

allunyar el dol,

i tot fent camí,

aturar-me als estanys

i entre esquitxos juganers

desitjar un cel estrany.

Sóc com els ocells,

però sense cel,

sense vent,

sense volar

i sense esquitxells d'argent;

em té refrenada el cansament.

Enyor

He tornat a somiar,

colors i llum

dansant sense parar.

El record viu lluny,

en terra càlida

i a mi se'm mor cada paraula

en un racó de l'ànima

com un ocell que no pot cantar.

Enyor de pols i suor,

de cansament fet cancó,

d'ulls foscors riallers,

de balls a la sorra al costat dels graner.

Enyor d'allò que vaig ser,

enyor d'allò que ja no seré.