Reneix...

Reneix des del dolor,
buscant la vida dins del mar

en les ferides fetes sal.

Les onades li llepen la tristor,

són llàgrimes salades de color.

Petits moment de mort aparent

-poser trampes absurdes-

li han empresonat el pensament,

li han deixat les mans buides

quan volia acaronar els sentiments.

Ara somia mirades d'algues,

verdes guspires

en un llit de maragdes,

dansar amb el corall

i que l'envolti la transparència del cristall.

Deixeu-me aquí

No puc més, deixeu-me aquí.

Tinc els peus cansats,

sempre m'han fugit fora del camí

seguint reflexes de tresors amagats,

capgirant rialles,

oblidant mirades.

Deixeu-me aquí, en terra erma,

en l'oblit d'un somni

d'una nit eterna,

en un instant en blanc

que em permeti intentar,

potser, tornar a començar.

De nou el mar...

De nou el mar m'ha cridat,

boirines l'envolten

quan reb un bes daurat.

La seva aparent calma

em deixa sorpresa,

vull que em bresoli l'aigua,

el vull veure enfurismat.

Aquest mar endormiscat

amb la seva mirada plàcida

és com un vell amant retrobat,

que guarda una pàtina càlida

en els ulls que m'han acaronat.