Feu-me un regal

Per racons atapeïts

m'empeny la gent,

però jo romanc dempeus,

estic cansada,

cega als llums penjats,

sorda a la remor apressada.

No tinc arbre de llum

que escalfi el solstici,

ni m'envolten costums

ni rialles d'artifici.

Si penseu en mi,

feu-me un regal

enmig de la nit:

un arbre de sons

que us neixin als dits,

racons d'intimitats

amb pensaments compartits.

Petons de lluna

Fils de plata em busquen la pell,

la lluna envia pluja de llum

i jo ploro, ulls amunt,

mirant els núvols al cel:

són com un llit on dorm el perfum.

Petons de lluna em pentinen,

m'amollen quan l'aire

em remou els cabells com a fulles

i de la nit em porten el flaire.

Lluna i núvols em vigilen,

dolçor a les parpelles,

la solitud m'acompanyen.

M'he begut els colors

Tot mirant des del repòs

d'un final cansat

em tremola el pols

al voler la vida agafar.

M'he begut els colors

amb el meu cafè:

gust de cel

i d'escuma de mar

als llavis i les mans.

I rius ferotges dins meu

corrent fins la mar besar,

recreant tots aquells blaus

que ja no puc mirar.

Ja no veig voleiar gavines de foc

ni a la nit busco el recer del port

quan la llum dels estels

em llepa la sal dels cabells.

M'he begut els colors

amb el meu cafè.

Al mar de la vida,

tots som mariners.