Somio un cel llunyà
amb flonjos núvols
que el bes del vent
empeny sense parar.
Polsim vermell s'aixeca del terra,
envejós del blau que vol tapar,
en un ball intens on el sol,
en els darrers moments de vida
ve corrents a tafanejar.
I en el somni resto quieta i muda,
no sóc res més
que un petit element de la natura.
