Jardí

Imagina'm en un jardí

i una casa de colors,

per mirar-lo al matí

i respirar a la nit

totes les seves olors,

mentres el cansament
m'entorpeix els dits.

Posa'm una catifa de flors

que amb els seus pètals m'acaronin el cos,

la pell em tenyeixin de colors,

i em facin més lleu l'oblit,

il·luminant la fosca nit.

Recorda'm lleugera i senzilla,

una flor única

només pel fet d'estar viva.

La ciutat blava

Quan el cansament et mati el somriure i el dolor de la vida et faci passar una mica les ganes de viure....

Quan la teva mirada no abasti l'horitzó i algú et vulgui fer creure que no existeix la il·lusió........

Quan la suor t'enganxi al terra sense possibilitat d'arribar fins a la frescor....

Recorda la ciutat blava.

Allà el mar i el cel van deixar el seu color per dormir als carrers fins i tot en la foscor. Allí ets ocell o peix per uns moments, i en els tons de blau ets núvol blanc i ets l'alè del vent....o el que vulguis ser.

I si vens, jo també hi seré.

Escrit a la pell

Negre sobre vermell,

et porto escrit a la pell;

els teus símbols tan iguals

són el ritme d'un batec

que no te codi secret.

Símbols que abracen l'esperit,

neixen i moren de nit,

obren i creen camins,

corren suaus cap endins

i allà dormen tranquils.

Negre sobre vermell,

els teus símbols a la meva pell,

com dits escrivint cançons

en pentagrames fets de racons,

els enyoro constantment:

símbols, dits, batecs, pensaments.