Per racons atapeïts
m'empeny la gent,
però jo romanc dempeus,
estic cansada,
cega als llums penjats,
sorda a la remor apressada.
No tinc arbre de llum
que escalfi el solstici,
ni m'envolten costums
ni rialles d'artifici.
Si penseu en mi,
feu-me un regal
enmig de la nit:
un arbre de sons
que us neixin als dits,
racons d'intimitats
amb pensaments compartits.