tag:blogger.com,1999:blog-18818913144777393422011-10-28T16:43:38.812+02:00t'enyoro camí que no portes enlloc, t'enyoro lloc que no tens cap camíAnnahttp://www.blogger.com/profile/01580443083106797583noreply@blogger.comBlogger521100tag:blogger.com,1999:blog-1881891314477739342.post-43928447541290902692009-07-12T13:16:00.013+02:002009-07-12T16:24:55.049+02:00<a href="http://2.bp.blogspot.com/_ynPvFUmRVzM/SlnInmuMaaI/AAAAAAAAAOA/3-KbvppK8eQ/s1600-h/desde+la+foscor.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5357533814468667810" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 183px; CURSOR: hand; HEIGHT: 320px" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_ynPvFUmRVzM/SlnInmuMaaI/AAAAAAAAAOA/3-KbvppK8eQ/s320/desde+la+foscor.jpg" border="0" /></a><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><div></div><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><div>Des de la foscor</div><div>fils de pensaments</div><div>marxen cel enllà,</div><div>resseguint camins,</div><div>barrejant la llum,</div><div>deixant anar el fum</div><div>que fort m'ha envoltat.</div><div>Amb pinzells als ulls</div><div>pinto el món de nou</div><div>sobre el blau serè</div><div>que conec molt bé</div><div>i en néix un volum</div><div>de rialles suaus</div><div>i cants en espiral.</div><div>Aquesta foscor</div><div>ara no és presó,</div><div>és un úter bla</div><div>on el moviment</div><div>dolçament es refà.</div><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1881891314477739342-4392844754129090269?l=camins-invisibles.blogspot.com' alt='' /></div>Annahttp://www.blogger.com/profile/01580443083106797583noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-1881891314477739342.post-8857603474916459482009-06-07T17:56:00.003+02:002009-06-07T18:04:51.627+02:00<a href="http://1.bp.blogspot.com/_ynPvFUmRVzM/SivkXj8J4QI/AAAAAAAAAN4/tmpbbGvfCOc/s1600-h/quan+la+nit+cau.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5344616476240896258" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 226px" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_ynPvFUmRVzM/SivkXj8J4QI/AAAAAAAAAN4/tmpbbGvfCOc/s320/quan+la+nit+cau.jpg" border="0" /></a><br /><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><div> </div><div>Quan la nit cau,</div><div>fidel com cal,</div><div>els records murmuren</div><div>en un silenci abissal.</div><br /><div>Conten històries de vides</div><div>des d'un mausoleu distant,</div><div>t'atrapen en la penombra</div><div>amb la seva llum fulgurant.</div><br /><div>Quan la nit cau</div><div>els records foragiten monstres;</div><div>si els saps escoltar entre les ombres</div><div>et regalen una mica de pau.</div><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1881891314477739342-885760347491645948?l=camins-invisibles.blogspot.com' alt='' /></div>Annahttp://www.blogger.com/profile/01580443083106797583noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1881891314477739342.post-85501277955333700142009-05-17T11:48:00.004+02:002009-05-17T11:57:19.433+02:00<a href="http://1.bp.blogspot.com/_ynPvFUmRVzM/Sg_eyXO6p3I/AAAAAAAAANw/fqohJewAyy0/s1600-h/rac%C3%B3+fosc.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5336729040268732274" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 255px" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_ynPvFUmRVzM/Sg_eyXO6p3I/AAAAAAAAANw/fqohJewAyy0/s320/rac%C3%B3+fosc.jpg" border="0" /></a><br /><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><div>En un racó fosc</div><div>dormen guardades</div><div>olors encantades,</div><div>i en terribles onades</div><div>m'arriba un alé dolç</div><div>que em desperta a vegades.</div><br /><div>Em colpegen de sobte</div><div>i em quedo aturada,</div><div>perduda la mirada</div><div>entre ombres apagades</div><div>quan un anhel ferotge</div><div>al record em trasllada.</div><br /><div>Vaig guardar bocins de vida,</div><div>intensa, perfumada,</div><div>que ara rau empolsinada,</div><div>ja no se si és inventada,</div><div>o pitjor encara,</div><div>ja no se si l'he oblidada.</div><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1881891314477739342-8550127795533370014?l=camins-invisibles.blogspot.com' alt='' /></div>Annahttp://www.blogger.com/profile/01580443083106797583noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1881891314477739342.post-52990127313205437872009-04-19T19:39:00.005+02:002009-04-19T20:02:51.394+02:00<a href="http://3.bp.blogspot.com/_ynPvFUmRVzM/SetmYj5X3nI/AAAAAAAAANo/N8E3GpxJ9q8/s1600-h/desert.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5326463556434517618" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 202px" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_ynPvFUmRVzM/SetmYj5X3nI/AAAAAAAAANo/N8E3GpxJ9q8/s320/desert.jpg" border="0" /></a><br /><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><div>Al meu desert interior</div><div>la sorra dansa inquieta</div><div>sense que la mogui cap cançó.</div><div>Al meu desert</div><div>topen ferides mil paraules,</div><div>granets brillants,</div><div>ni de nit resten calmes.</div><div>Al meu desert</div><div>dunes s'aixequen i cauen,</div><div>sense parar es transformen,</div><div>són versos que muts dormen.</div><div>Al meu desert</div><div>el fred i la calor es confonen,</div><div>il·lusions i molts temors</div><div>sovint a escriure m'esperonen.</div><div>Al meu desert</div><div>tot s'esborra en un moment,</div><div>però per sorpresa</div><div>torna a néixer al següent.</div><div>No se si hi ha vida amagada,</div><div>de vegades al meu desert</div><div>trobo a faltar una mirada.</div><br /><br /><div></div><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1881891314477739342-5299012731320543787?l=camins-invisibles.blogspot.com' alt='' /></div>Annahttp://www.blogger.com/profile/01580443083106797583noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1881891314477739342.post-55256672476692315152009-04-12T11:11:00.005+02:002009-05-02T02:15:34.754+02:00<a href="http://2.bp.blogspot.com/_ynPvFUmRVzM/SeGyG6I_KFI/AAAAAAAAANg/dmpWFk1RCPA/s1600-h/finestra+-+copia.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5323732066284546130" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 214px; CURSOR: hand; HEIGHT: 320px" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_ynPvFUmRVzM/SeGyG6I_KFI/AAAAAAAAANg/dmpWFk1RCPA/s320/finestra+-+copia.jpg" border="0" /></a><br /><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><div></div><div>Des d'una escletxa</div><div>em mira un món,</div><div>poruc, sorprés,</div><div>dolgut, incomprés.</div><div>Els ulls en la foscor</div><div>m'han empresonat el cor</div><div>i jo, ara lluny,</div><div>em sento com si no fes res</div><div>habent tantes coses per fer,</div><div>tot és urgent,</div><div>tot té un camí.</div><div>Un pes feixut em té atrapada</div><div>quan recordo aquella mirada</div><div>i m'adono de que potser</div><div>volent l'he ignorada.</div><div>És la por, o és la indolència</div><div>la què em té aquí aturada?</div><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1881891314477739342-5525667247669231515?l=camins-invisibles.blogspot.com' alt='' /></div>Annahttp://www.blogger.com/profile/01580443083106797583noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1881891314477739342.post-28777829083348744512009-03-29T11:34:00.004+02:002009-03-29T11:46:20.431+02:00<a href="http://2.bp.blogspot.com/_ynPvFUmRVzM/Sc9ChxQtRvI/AAAAAAAAANY/k7hZfc2vBRs/s1600-h/recipients.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5318542832874374898" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 229px" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_ynPvFUmRVzM/Sc9ChxQtRvI/AAAAAAAAANY/k7hZfc2vBRs/s320/recipients.jpg" border="0" /></a><br /><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><div>Tenalles on deixar emocions</div><div>que un dia es van convertir en suors,</div><div>de tots gustos, de tots colors,</div><div>incerteses, pors i passions,</div><div>tot allò que volem oblidar</div><div>i que sens dubte dorm en el fons.</div><br /><div>Un càntir on guardar llàgrimes,</div><div>deixar que rellisquin suaus</div><div>pel ventre d'argila aspra,</div><div>i que allà dormin calmes</div><div>fins que uns ulls ressecs i pansits</div><div>les reclamin pel cansament alleugir.</div><br /><div>Un flascó on reposar paraules,</div><div>liquades, amagades, endormiscades,</div><div>esperant ser pluja fresca</div><div>que revisqui idees oblidades.</div><div> </div><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1881891314477739342-2877782908334874451?l=camins-invisibles.blogspot.com' alt='' /></div>Annahttp://www.blogger.com/profile/01580443083106797583noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-1881891314477739342.post-19663981907462405222009-03-21T21:58:00.005+01:002009-03-21T22:19:14.390+01:00<a href="http://2.bp.blogspot.com/_ynPvFUmRVzM/ScVYFZ25cyI/AAAAAAAAANQ/nykFkISr4Lc/s1600-h/dos+mons.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5315751785044472610" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 275px; CURSOR: hand; HEIGHT: 320px" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_ynPvFUmRVzM/ScVYFZ25cyI/AAAAAAAAANQ/nykFkISr4Lc/s320/dos+mons.JPG" border="0" /></a><br /><br /><br /><br /><div></div><br /><br /><div></div><br /><br /><div></div><br /><br /><div></div><br /><br /><div></div><br /><br /><div></div><br /><br /><div></div><br /><br /><div></div><div> </div><div>Entre dos mons camina,</div><div>sobreposats quan els mira<br />i sovint escindits</div><div>si els copsen els altres sentits.</div><br /><div>Crits envoltats de silenci,</div><div>silenci cridant amb fúria,</div><div>la fúria dorm silent</div><div>en obscurs racons de la ment.</div><br /><div>Perfums bastint somnis de glòria,</div><div>paranys en la memòria,</div><div>per no recordar amb dolor</div><div>olors de misèria i de por.</div><br /><div>I el gust amarg de la decepció</div><div>se l'emporten la dolçor d'una rialla</div><div>i el condiment d'una passió</div><div>ofegat per alguna llàgrima salada.</div><br /><div>La vida se li clava a la pell,</div><div>el seu tacte és un turment,</div><div>entre dos mons la venç el cansament</div><div>però allò viscut la nodreix eternament.</div><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1881891314477739342-1966398190746240522?l=camins-invisibles.blogspot.com' alt='' /></div>Annahttp://www.blogger.com/profile/01580443083106797583noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1881891314477739342.post-62472954477454554192009-03-08T17:53:00.005+01:002009-03-08T18:07:15.950+01:00<a href="http://1.bp.blogspot.com/_ynPvFUmRVzM/SbP6GPFfAeI/AAAAAAAAANI/Lo2D8Y6AOGo/s1600-h/escanear0026+-+copia.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5310863370635641314" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 212px" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_ynPvFUmRVzM/SbP6GPFfAeI/AAAAAAAAANI/Lo2D8Y6AOGo/s320/escanear0026+-+copia.jpg" border="0" /></a><br /><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><div></div><div> </div><div>Aixecar el vol</div><div>buscant la primavera,</div><div>de la fredor</div><div>allunyar el dol,</div><div>i tot fent camí,</div><div>aturar-me als estanys</div><div>i entre esquitxos juganers</div><div>desitjar un cel estrany.</div><div>Sóc com els ocells,</div><div>però sense cel,</div><div>sense vent,</div><div>sense volar</div><div>i sense esquitxells d'argent;</div><div>em té refrenada el cansament.</div><div> </div><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1881891314477739342-6247295447745455419?l=camins-invisibles.blogspot.com' alt='' /></div>Annahttp://www.blogger.com/profile/01580443083106797583noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-1881891314477739342.post-19389200056980418952009-03-01T10:53:00.004+01:002009-03-01T11:00:51.210+01:00<a href="http://3.bp.blogspot.com/_ynPvFUmRVzM/SapcDx6zI1I/AAAAAAAAANA/thUi_0xE5jI/s1600-h/mercat+-+copia.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5308156330818872146" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 209px" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_ynPvFUmRVzM/SapcDx6zI1I/AAAAAAAAANA/thUi_0xE5jI/s320/mercat+-+copia.jpg" border="0" /></a><br /><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><div> </div><div>He tornat a somiar,</div><div>colors i llum</div><div>dansant sense parar.</div><div>El record viu lluny,</div><div>en terra càlida</div><div>i a mi se'm mor cada paraula</div><div>en un racó de l'ànima</div><div>com un ocell que no pot cantar.</div><div>Enyor de pols i suor,</div><div>de cansament fet cancó,</div><div>d'ulls foscors riallers,</div><div>de balls a la sorra al costat dels graner.</div><div>Enyor d'allò que vaig ser,</div><div>enyor d'allò que ja no seré.</div><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1881891314477739342-1938920005698041895?l=camins-invisibles.blogspot.com' alt='' /></div>Annahttp://www.blogger.com/profile/01580443083106797583noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-1881891314477739342.post-10439834234770211582009-02-22T18:00:00.004+01:002009-02-22T18:10:02.622+01:00<a href="http://2.bp.blogspot.com/_ynPvFUmRVzM/SaGGHuogDKI/AAAAAAAAAM4/au8VzXNaaYE/s1600-h/reneix.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5305669303354264738" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 202px" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_ynPvFUmRVzM/SaGGHuogDKI/AAAAAAAAAM4/au8VzXNaaYE/s320/reneix.jpg" border="0" /></a><br /><br /><br /><br /><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><div>Reneix des del dolor,<br />buscant la vida dins del mar</div><div>en les ferides fetes sal.</div><div>Les onades li llepen la tristor,</div><div>són llàgrimes salades de color.</div><br /><div>Petits moment de mort aparent</div><div>-poser trampes absurdes-</div><div>li han empresonat el pensament,</div><div>li han deixat les mans buides</div><div>quan volia acaronar els sentiments.</div><br /><div>Ara somia mirades d'algues,</div><div>verdes guspires</div><div>en un llit de maragdes,</div><div>dansar amb el corall</div><div>i que l'envolti la transparència del cristall.</div><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1881891314477739342-1043983423477021158?l=camins-invisibles.blogspot.com' alt='' /></div>Annahttp://www.blogger.com/profile/01580443083106797583noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-1881891314477739342.post-64251829750733221012009-02-15T18:38:00.004+01:002009-02-15T18:47:26.522+01:00<a href="http://1.bp.blogspot.com/_ynPvFUmRVzM/SZhUfJaSeXI/AAAAAAAAAMw/X3fCkM9ffsk/s1600-h/sabates+-+copia.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5303081455307618674" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 309px" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_ynPvFUmRVzM/SZhUfJaSeXI/AAAAAAAAAMw/X3fCkM9ffsk/s320/sabates+-+copia.JPG" border="0" /></a><br /><br /><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><div>No puc més, deixeu-me aquí.</div><div>Tinc els peus cansats,</div><div>sempre m'han fugit fora del camí</div><div>seguint reflexes de tresors amagats,</div><div>capgirant rialles,</div><div>oblidant mirades.</div><br /><div>Deixeu-me aquí, en terra erma,</div><div>en l'oblit d'un somni</div><div>d'una nit eterna,</div><div>en un instant en blanc</div><div>que em permeti intentar,</div><div>potser, tornar a començar.</div><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1881891314477739342-6425182975073322101?l=camins-invisibles.blogspot.com' alt='' /></div>Annahttp://www.blogger.com/profile/01580443083106797583noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-1881891314477739342.post-25258498102054710872009-02-07T21:03:00.005+01:002009-02-07T21:30:37.181+01:00<a href="http://1.bp.blogspot.com/_ynPvFUmRVzM/SY3uliSD1KI/AAAAAAAAAMQ/b9fpl_0VkIs/s1600-h/m%C3%A9s+mar+-+copia.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5300154665110066338" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 267px" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_ynPvFUmRVzM/SY3uliSD1KI/AAAAAAAAAMQ/b9fpl_0VkIs/s400/m%C3%A9s+mar+-+copia.jpg" border="0" /></a><br /><br /><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><div>De nou el mar m'ha cridat,</div><div>boirines l'envolten</div><div>quan reb un bes daurat.</div><div>La seva aparent calma</div><div>em deixa sorpresa,</div><div>vull que em bresoli l'aigua,</div><div>el vull veure enfurismat.</div><div>Aquest mar endormiscat</div><div>amb la seva mirada plàcida</div><div>és com un vell amant retrobat,</div><div>que guarda una pàtina càlida</div><div>en els ulls que m'han acaronat. </div><div> </div><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1881891314477739342-2525849810205471087?l=camins-invisibles.blogspot.com' alt='' /></div>Annahttp://www.blogger.com/profile/01580443083106797583noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-1881891314477739342.post-10125111587098659502009-01-23T22:21:00.005+01:002009-01-23T22:41:22.628+01:00<a href="http://3.bp.blogspot.com/_ynPvFUmRVzM/SXo26L-2hXI/AAAAAAAAAL4/UpDCiq9YkDk/s1600-h/sostre+blau.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5294604685204161906" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 313px; CURSOR: hand; HEIGHT: 400px" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_ynPvFUmRVzM/SXo26L-2hXI/AAAAAAAAAL4/UpDCiq9YkDk/s400/sostre+blau.jpg" border="0" /></a><br /><br /><br /><br /><div align="center"></div><br /><br /><div align="center"></div><br /><br /><div align="center"></div><br /><br /><div align="center"></div><br /><br /><div align="center"></div><br /><br /><div align="center"></div><br /><br /><div align="center"></div><br /><br /><div align="center"></div><br /><br /><div align="center"></div><br /><br /><div align="center"></div><br /><div align="justify"> </div><div align="justify">Passo les nits del demà</div><div align="justify">aixoplugada pels blaus,<br />cel geomètric constant</div><div align="justify">amb angles on descansar,</div><div align="justify">i així,</div><div align="justify">dins dels somnis de por</div><div align="justify">contra la buidor lluitar.</div><br /><div align="justify">Vaig per delicats camins,</div><div align="justify">els ulls em porten enllà,</div><div align="justify">cada cruïlla destins,</div><div align="justify">no són meus,</div><div align="justify">només els puc somiar.</div><br /><div align="justify">En els estels em perdo,</div><div align="justify">amb la ment els engrandeixo,</div><div align="justify">amb el cor els observo,</div><div align="justify">i aquest petit cel</div><div align="justify">que a la fi gaudeixo</div><div align="justify">m'omple de blau</div><div align="justify">...........i de pau.</div><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1881891314477739342-1012511158709865950?l=camins-invisibles.blogspot.com' alt='' /></div>Annahttp://www.blogger.com/profile/01580443083106797583noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-1881891314477739342.post-62930076848175326642009-01-18T17:39:00.004+01:002009-01-18T17:47:45.482+01:00<a href="http://1.bp.blogspot.com/_ynPvFUmRVzM/SXNchdZq6OI/AAAAAAAAALw/-f93nhK79Xk/s1600-h/boira.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5292675716988201186" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 202px" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_ynPvFUmRVzM/SXNchdZq6OI/AAAAAAAAALw/-f93nhK79Xk/s320/boira.jpg" border="0" /></a><br /><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><div>Buscant el camí</div><div>enmig de la boira,</div><div>els dubtes m'envolten,</div><div>la fredor viu en mi.</div><br /><div>El món és imatge tèrbola,</div><div>miralls trencats els meus actes,</div><div>jo esquinçada en la nit,</div><div>i la meva il·lusió ja no vola.</div><br /><div>L'encant s'ha trencat,</div><div>la grisor l'ha engolit,</div><div>i aquest hivern etern</div><div>a la solitud m'ha condemnat.</div><br /><div>La boira humida</div><div>hauré d'aprendre a estimar,</div><div>un gran silenci aspre</div><div>que ni els poemes poden trencar.</div><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1881891314477739342-6293007684817532664?l=camins-invisibles.blogspot.com' alt='' /></div>Annahttp://www.blogger.com/profile/01580443083106797583noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1881891314477739342.post-36663547426936183602009-01-09T19:37:00.004+01:002009-01-09T19:57:36.570+01:00<a href="http://1.bp.blogspot.com/_ynPvFUmRVzM/SWea_aUuuuI/AAAAAAAAALo/8wRGAV5FNzA/s1600-h/El+crit.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5289366701558643426" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 213px" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_ynPvFUmRVzM/SWea_aUuuuI/AAAAAAAAALo/8wRGAV5FNzA/s320/El+crit.JPG" border="0" /></a><br /><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><div>Avui només demano</div><div>un gran ocell de pau</div><div>que aixequi el vol</div><div>enlairat pels nostres cors</div><div>que estàn de dol.</div><br /><div>Alcem les mans</div><div>i sense por unim els crits</div><div>per fer del nostre NO</div><div>un sol lament atronador</div><div>que enfonsi el mur,</div><div>que aturi els tancs,</div><div>que salvi els morts</div><div>de míssils assassins,</div><div>de tantes armes</div><div>que només deixen dolor</div><div>i esborren les rialles</div><div>de mils de palestins.</div><br /><br /><div></div><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1881891314477739342-3666354742693618360?l=camins-invisibles.blogspot.com' alt='' /></div>Annahttp://www.blogger.com/profile/01580443083106797583noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-1881891314477739342.post-50711628409345639722009-01-01T19:07:00.004+01:002009-01-01T19:22:45.641+01:00<a href="http://4.bp.blogspot.com/_ynPvFUmRVzM/SV0JJXzDs5I/AAAAAAAAALg/PrTR8N0Qps4/s1600-h/la+porta.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5286391594214470546" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 154px; CURSOR: hand; HEIGHT: 320px" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_ynPvFUmRVzM/SV0JJXzDs5I/AAAAAAAAALg/PrTR8N0Qps4/s320/la+porta.jpg" border="0" /></a><br /><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><div> </div><div>Avui les paraules em fugen,</div><div>s'esmunyen per racons de llum, </div><div>truquen a la porta de la teva pell</div><div>on s'arrauleixen lentament,</div><div>tot dormint l'espera.</div><br /><div>Desperta-les amb un bes</div><div>envoltat d'una rialla encesa</div><div>i transportat per un vent,</div><div>que tot bufant,</div><div>hi barreja els colors que va desfent.</div><br /><div>No somio que la porta s'obri,</div><div>vull sentir com es fon,</div><div>tonalitats regalims d'emocions,</div><div>els meus ulls escoltant cançons</div><div>i els teus un bonic paratge</div><div>on dormin les paraules d'aquest petit món.</div><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1881891314477739342-5071162840934563972?l=camins-invisibles.blogspot.com' alt='' /></div>Annahttp://www.blogger.com/profile/01580443083106797583noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-1881891314477739342.post-7664504927873618722008-12-25T18:24:00.003+01:002008-12-25T18:33:59.582+01:00<a href="http://1.bp.blogspot.com/_ynPvFUmRVzM/SVPDTHpLOEI/AAAAAAAAALY/wsrYr-T5pk0/s1600-h/intimitat.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5283781521072404546" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 213px; CURSOR: hand; HEIGHT: 320px" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_ynPvFUmRVzM/SVPDTHpLOEI/AAAAAAAAALY/wsrYr-T5pk0/s320/intimitat.JPG" border="0" /></a><br /><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><div> </div><div>Per racons atapeïts</div><div>m'empeny la gent,</div><div>però jo romanc dempeus,</div><div>estic cansada,</div><div>cega als llums penjats,</div><div>sorda a la remor apressada.</div><br /><div>No tinc arbre de llum</div><div>que escalfi el solstici,</div><div>ni m'envolten costums</div><div>ni rialles d'artifici.</div><br /><div>Si penseu en mi,</div><div>feu-me un regal</div><div>enmig de la nit:</div><div>un arbre de sons</div><div>que us neixin als dits,</div><div>racons d'intimitats</div><div>amb pensaments compartits.</div><br /><br /><div></div><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1881891314477739342-766450492787361872?l=camins-invisibles.blogspot.com' alt='' /></div>Annahttp://www.blogger.com/profile/01580443083106797583noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1881891314477739342.post-11926294847268307162008-12-13T21:19:00.005+01:002008-12-13T21:42:56.659+01:00<a href="http://1.bp.blogspot.com/_ynPvFUmRVzM/SUQc87nPDyI/AAAAAAAAALQ/SZLuxcqIhrI/s1600-h/Petons+de+lluna.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5279376496305049378" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 267px; CURSOR: hand; HEIGHT: 320px" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_ynPvFUmRVzM/SUQc87nPDyI/AAAAAAAAALQ/SZLuxcqIhrI/s320/Petons+de+lluna.JPG" border="0" /></a><br /><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><div>Fils de plata em busquen la pell,</div><div>la lluna envia pluja de llum</div><div>i jo ploro, ulls amunt,</div><div>mirant els núvols al cel:</div><div>són com un llit on dorm el perfum.</div><br /><div>Petons de lluna em pentinen,</div><div>m'amollen quan l'aire</div><div>em remou els cabells com a fulles</div><div>i de la nit em porten el flaire.</div><br /><div>Lluna i núvols em vigilen,</div><div>dolçor a les parpelles,</div><div>la solitud m'acompanyen.</div><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1881891314477739342-1192629484726830716?l=camins-invisibles.blogspot.com' alt='' /></div>Annahttp://www.blogger.com/profile/01580443083106797583noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1881891314477739342.post-84333417666564541152008-12-06T18:56:00.003+01:002008-12-06T19:10:39.073+01:00<a href="http://2.bp.blogspot.com/_ynPvFUmRVzM/STq_dkcDZ8I/AAAAAAAAALI/WpKLIRiCff0/s1600-h/caf%C3%A9.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5276740428136409026" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 249px; CURSOR: hand; HEIGHT: 320px" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_ynPvFUmRVzM/STq_dkcDZ8I/AAAAAAAAALI/WpKLIRiCff0/s320/caf%C3%A9.jpg" border="0" /></a><br /><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><div>Tot mirant des del repòs</div><div>d'un final cansat</div><div>em tremola el pols</div><div>al voler la vida agafar.</div><br /><div>M'he begut els colors </div><div>amb el meu cafè:</div><div>gust de cel</div><div>i d'escuma de mar</div><div>als llavis i les mans.</div><br /><div>I rius ferotges dins meu</div><div>corrent fins la mar besar,</div><div>recreant tots aquells blaus</div><div>que ja no puc mirar.</div><br /><div>Ja no veig voleiar gavines de foc</div><div>ni a la nit busco el recer del port</div><div>quan la llum dels estels</div><div>em llepa la sal dels cabells.</div><br /><div>M'he begut els colors</div><div>amb el meu cafè.</div><div>Al mar de la vida,</div><div>tots som mariners.</div><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1881891314477739342-8433341766656454115?l=camins-invisibles.blogspot.com' alt='' /></div>Annahttp://www.blogger.com/profile/01580443083106797583noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-1881891314477739342.post-78697897689208823322008-11-29T13:52:00.006+01:002008-11-29T14:02:06.994+01:00<a href="http://3.bp.blogspot.com/_ynPvFUmRVzM/STE8eVnanGI/AAAAAAAAALA/3OobQ_cbU4Y/s1600-h/habitaci%C3%B3+buida+-+copia.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5274063130523769954" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 230px; CURSOR: hand; HEIGHT: 320px" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_ynPvFUmRVzM/STE8eVnanGI/AAAAAAAAALA/3OobQ_cbU4Y/s320/habitaci%C3%B3+buida+-+copia.jpg" border="0" /></a><br /><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><div>Silencis d'habitació buida</div><div>vestits amb somnis de llum</div><div>mentre lluny repica la pluja.</div><br /><div>Mots antics hi dormen,</div><div>inaudibles cadències</div><div>parets endins ressonen.</div><br /><div>S'esmuny el record,</div><div>memòria fràgil,</div><div>d'un cant de tristor.</div><div>O potser era d'amor,</div><div>una melodia gràcil</div><div>que reposa en un racó.</div><br /><div>M'envolten silencis,</div><div>-parets contra la pell-</div><div>bastits amb cansament,</div><div>en l'habitació buida</div><div>on sovint m'empeny el vent.</div><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1881891314477739342-7869789768920882332?l=camins-invisibles.blogspot.com' alt='' /></div>Annahttp://www.blogger.com/profile/01580443083106797583noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1881891314477739342.post-6922992850711370182008-11-23T11:37:00.004+01:002008-11-23T11:59:23.268+01:00<a href="http://1.bp.blogspot.com/_ynPvFUmRVzM/SSk1X8HC8JI/AAAAAAAAAK4/x2bSxO_jszA/s1600-h/Pensaments.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5271803524202819730" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 213px" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_ynPvFUmRVzM/SSk1X8HC8JI/AAAAAAAAAK4/x2bSxO_jszA/s320/Pensaments.JPG" border="0" /></a><br /><br /><br /><div></div><br /><br /><div></div><br /><br /><div></div><br /><br /><div></div><br /><br /><div></div><br /><br /><div></div><div>Efímers pensaments,</div><div>amagats i desitjats,</div><div>de cop inexistents.</div><br /><div></div><div>Pensaments petits,</div><div>plantats sota la pell,</div><div>creixent en la foscor,</div><div>morint d'atreviment</div><div>al voler besar el vent.</div><br /><div>Pensaments acolorits</div><div>lluitant per sortir a la llum:</div><div>vermell passió </div><div>ofega al blau calm,</div><div>blanc reposat</div><div>abraça al groc vibrant,</div><div>violeta perfum</div><div>s'enfila cabellera amunt.</div><br /><div>Pensaments pensats</div><div>ompliu de sentit</div><div>el món interior petit.</div><br /><div>Pensaments sentits</div><div>desbordeu d'emocions </div><div>sense voler saber les raons.</div><br /><div>Pensaments efímers,</div><div>voleu cap a altres mons,</div><div>se que sempre en naixeran de nous.</div><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1881891314477739342-692299285071137018?l=camins-invisibles.blogspot.com' alt='' /></div>Annahttp://www.blogger.com/profile/01580443083106797583noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-1881891314477739342.post-6781631184264835412008-11-16T11:50:00.004+01:002008-11-16T12:04:50.767+01:00<a href="http://3.bp.blogspot.com/_ynPvFUmRVzM/SR_9WT5UR-I/AAAAAAAAAKw/Zs0AzS-0m_4/s1600-h/Al+meu+carrer+-+copia.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5269208648786397154" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 230px; CURSOR: hand; HEIGHT: 320px" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_ynPvFUmRVzM/SR_9WT5UR-I/AAAAAAAAAKw/Zs0AzS-0m_4/s320/Al+meu+carrer+-+copia.JPG" border="0" /></a><br /><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><div>Al meu carrer,</div><div>estret i petit</div><div>s'amaga la tardor</div><div>embogint dia i nit.</div><br /><div></div><div>Catifa de llum,</div><div>somorta al matí,</div><div>escalfa els passos </div><div>i el cor fa estremir,</div><div>un xic de bellesa estranya</div><div>en un lloc anodí.</div><br /><div>La nit enveja</div><div>els colors matiners;</div><div>només el sol els desperta</div><div>per a ulls famolencs</div><div>que escalfors or i ambre</div><div>reben quan els colors,</div><div>sense por,</div><div>els fan un petó.</div><br /><br /><div></div><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1881891314477739342-678163118426483541?l=camins-invisibles.blogspot.com' alt='' /></div>Annahttp://www.blogger.com/profile/01580443083106797583noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-1881891314477739342.post-89499224933665819392008-11-16T00:02:00.004+01:002008-11-16T00:16:49.698+01:00<a href="http://1.bp.blogspot.com/_ynPvFUmRVzM/SR9XFbWWVzI/AAAAAAAAAKA/IwsLUdJj3Ik/s1600-h/Al+cim+-+copia.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5269025839799228210" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 197px" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_ynPvFUmRVzM/SR9XFbWWVzI/AAAAAAAAAKA/IwsLUdJj3Ik/s320/Al+cim+-+copia.jpg" border="0" /></a><br /><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div>Al cim reposo,</div><div>i el vent glaçat</div><div>em pentina la pell</div><div>mentre un dubte lleu</div><div>m'empeny suaument,</div><div>la mirada avall,</div><div>precipici enllà.</div><br /><div>Núvols de pensaments</div><div>es van desfent,</div><div>flonjos records</div><div>que voleiant</div><div>poc a poc se'n van.</div><br /><div>La por a oblidar,</div><div>en ocell em vol tornar</div><div>i així perseguir</div><div>els fils de vida passada</div><div>que fugen de mi.</div><br /><div>La vida s'atura</div><div>quan els records es fonen,</div><div>un precipici buit,</div><div>sense paraules que hi ressonin,</div><div>i el cel sense llum:</div><div>l'oblit total a la mirada.</div><br /><div>Quan mori vull tenir</div><div>tots els records per mortalla.</div><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1881891314477739342-8949922493366581939?l=camins-invisibles.blogspot.com' alt='' /></div>Annahttp://www.blogger.com/profile/01580443083106797583noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1881891314477739342.post-86127976446832349392008-11-08T20:04:00.004+01:002008-11-08T20:37:57.191+01:00<a href="http://3.bp.blogspot.com/_ynPvFUmRVzM/SRXpp_-UuSI/AAAAAAAAAI8/EezjwYafVFI/s1600-h/colors.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5266372247036410146" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 204px" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_ynPvFUmRVzM/SRXpp_-UuSI/AAAAAAAAAI8/EezjwYafVFI/s320/colors.jpg" border="0" /></a><br /><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div>Intensos pigments</div><div>per banyar-hi l'ànima</div><div>i canviar-li els colors</div><div>segons el moment</div><div>i deixar-la calma.</div><br /><div>Colors per pintar la por,</div><div>portar-la del negre al rosa</div><div>i que sigui caramel</div><div>allà on es posa.</div><br /><div>La tristor es torna groga,</div><div>un sol lluent bategant,</div><div>els fantasmes el somien</div><div>i ja es van amagant.</div><br /><div>El cos de tots colors,</div><div>desperteu, emocions!</div><div>Ara tinc un amor negre,</div><div>no nascut, inexistent,</div><div>esperant algun color</div><div>que el faci néixer a la passió.</div><br /><div>I la pell blava</div><div>perquè l'abraça</div><div>la teva mirada.</div><br /><br /><div></div><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1881891314477739342-8612797644683234939?l=camins-invisibles.blogspot.com' alt='' /></div>Annahttp://www.blogger.com/profile/01580443083106797583noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-1881891314477739342.post-43061335045392328752008-11-01T11:59:00.005+01:002008-11-01T12:44:04.853+01:00<a href="http://3.bp.blogspot.com/_ynPvFUmRVzM/SQxAWJmkNiI/AAAAAAAAAI0/bjvy8IETGdw/s1600-h/dia+i+nit.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5263652813768242722" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 208px" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_ynPvFUmRVzM/SQxAWJmkNiI/AAAAAAAAAI0/bjvy8IETGdw/s320/dia+i+nit.jpg" border="0" /></a><br /><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div>Dansen el dia i la nit</div><div>abans del capvespre</div><div>com dos amants enfollits.</div><br /><div>Traspassen els límits</div><div>i amb la llum i els colors</div><div>porten a mons invisibles:</div><div>un contrast del tot oposat</div><div>que només somiar he gosat.</div><br /><div>Ara que la freda pluja,</div><div>envejosa, de gris tot ho vesteix,</div><div>vull les carícies del sol que es rendeix</div><div>als petons de la nit.</div><div>I la nit, a qui el dia s'ha entregat</div><div>que em regali el seu alé,</div><div>per l'abraç del sol escalfat.</div><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1881891314477739342-4306133504539232875?l=camins-invisibles.blogspot.com' alt='' /></div>Annahttp://www.blogger.com/profile/01580443083106797583noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-1881891314477739342.post-3466149923171199112008-10-19T10:05:00.003+02:002008-10-19T10:16:58.686+02:00<a href="http://1.bp.blogspot.com/_ynPvFUmRVzM/SPrsWaS39EI/AAAAAAAAAIs/6FMyFjn3Gv8/s1600-h/el+cel.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5258775384668238914" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_ynPvFUmRVzM/SPrsWaS39EI/AAAAAAAAAIs/6FMyFjn3Gv8/s320/el+cel.jpg" border="0" /></a><br /><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><div>Somio un cel llunyà</div><div>amb flonjos núvols</div><div>que el bes del vent</div><div>empeny sense parar.</div><br /><div>Polsim vermell s'aixeca del terra,</div><div>envejós del blau que vol tapar,</div><div>en un ball intens on el sol,</div><div>en els darrers moments de vida</div><div>ve corrents a tafanejar.</div><br /><div>I en el somni resto quieta i muda,</div><div>no sóc res més</div><div>que un petit element de la natura.</div><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1881891314477739342-346614992317119911?l=camins-invisibles.blogspot.com' alt='' /></div>Annahttp://www.blogger.com/profile/01580443083106797583noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1881891314477739342.post-56782126720464320642008-10-12T13:06:00.009+02:002008-10-12T13:36:33.492+02:00<a href="http://3.bp.blogspot.com/_ynPvFUmRVzM/SPHel2cYz_I/AAAAAAAAAIk/IFo6CxkzhFo/s1600-h/tardor.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5256226981969186802" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_ynPvFUmRVzM/SPHel2cYz_I/AAAAAAAAAIk/IFo6CxkzhFo/s320/tardor.jpg" border="0" /></a><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br />M'envolta la melangia,<br />tristor somorta<br />del cel gris quan cau el dia.<br /><br />M'ofeguen tristos pensaments,<br />ressonen dins meu<br />com fulles seques cruixents.<br /><br />He perdut la bellesa del color,<br />que el canvi daura<br />abans d'entregar-lo a la foscor.<br /><br />La natura es prepara per dormir,<br />i jo, que dono tombs perduda,<br />poc a poc em sento morir.<div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1881891314477739342-5678212672046432064?l=camins-invisibles.blogspot.com' alt='' /></div>Annahttp://www.blogger.com/profile/01580443083106797583noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1881891314477739342.post-41214369231262993282008-10-04T21:24:00.004+02:002008-10-04T21:43:41.412+02:00<a href="http://4.bp.blogspot.com/_ynPvFUmRVzM/SOfGi3WLWeI/AAAAAAAAAIc/2wsDsRiPUm8/s1600-h/dins+el+mar.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5253385792625793506" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_ynPvFUmRVzM/SOfGi3WLWeI/AAAAAAAAAIc/2wsDsRiPUm8/s320/dins+el+mar.jpg" border="0" /></a><br /><br /><br /><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><div>Dins el mar blau fosc,</div><div>he volgut caminar</div><div>quan la llum s'hi fon</div><div>i el fred el vol abraçar.</div><br /><div>Solitud feta d'aigua</div><div>es clava a la pell dolguda,</div><div>brodant amb espetecs d'agulla</div><div>dibuixos d'escuma blanca.</div><br /><div>Dins el mar blau fosc,</div><div>he portat el dolor a passejar,</div><div>esperant que el vent marí</div><div>el volgués acomiadar.</div><br /><div>Per l'humit camí de sal desert</div><div>he plorat al mar immens,</div><div>tremolors i batecs incerts</div><div>colpejant-me els pensaments.</div><br /><div>Dins el mar blau fosc,</div><div>he somiat un xic de vida,</div><div>dolça, clara, tranquil·la,</div><div>una il·lusió perseguida.</div><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1881891314477739342-4121436923126299328?l=camins-invisibles.blogspot.com' alt='' /></div>Annahttp://www.blogger.com/profile/01580443083106797583noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1881891314477739342.post-21801686187125307872008-09-20T12:14:00.005+02:002008-09-20T12:37:30.067+02:00<a href="http://4.bp.blogspot.com/_ynPvFUmRVzM/SNTQpBtl6KI/AAAAAAAAAIU/WVZILyKNT6k/s1600-h/jard%C3%AD.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5248048869046347938" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_ynPvFUmRVzM/SNTQpBtl6KI/AAAAAAAAAIU/WVZILyKNT6k/s320/jard%C3%AD.jpg" border="0" /></a><br /><br /><br /><div></div><br /><br /><div></div><br /><br /><div></div><br /><br /><div></div><br /><br /><div></div><br /><br /><div></div><br /><br /><div></div><br /><br /><div></div><br /><br /><div></div><div>Imagina'm en un jardí</div><div>i una casa de colors,</div><div>per mirar-lo al matí</div><div>i respirar a la nit</div><div>totes les seves olors,</div><div>mentres el cansament<br />m'entorpeix els dits.</div><br /><div>Posa'm una catifa de flors</div><div>que amb els seus pètals m'acaronin el cos,</div><div>la pell em tenyeixin de colors,</div><div>i em facin més lleu l'oblit,</div><div>il·luminant la fosca nit.</div><br /><div>Recorda'm lleugera i senzilla,</div><div>una flor única</div><div>només pel fet d'estar viva.</div><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1881891314477739342-2180168618712530787?l=camins-invisibles.blogspot.com' alt='' /></div>Annahttp://www.blogger.com/profile/01580443083106797583noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1881891314477739342.post-28610194952932475842008-09-13T18:02:00.006+02:002008-09-13T19:00:19.942+02:00<a href="http://4.bp.blogspot.com/_ynPvFUmRVzM/SMvvpGx61EI/AAAAAAAAAIM/aW6xTpqryMU/s1600-h/la+ciutat+blava.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5245549680476738626" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_ynPvFUmRVzM/SMvvpGx61EI/AAAAAAAAAIM/aW6xTpqryMU/s320/la+ciutat+blava.jpg" border="0" /></a><br /><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><div>Quan el cansament et mati el somriure i el dolor de la vida et faci passar una mica les ganes de viure....</div><div>Quan la teva mirada no abasti l'horitzó i algú et vulgui fer creure que no existeix la il·lusió........</div><div>Quan la suor t'enganxi al terra sense possibilitat d'arribar fins a la frescor....</div><div><span style="color:#3366ff;"><span style="color:#3366ff;">Recorda </span>la ciutat blava.</span></div><div><span style="color:#3366ff;">Allà el mar i el cel </span><span style="color:#3366ff;">van deixar el seu color per dormir als carrers fins i tot en la foscor. Allí ets ocell o peix per uns moments, i en els tons de blau ets núvol blanc i ets l'alè del vent....o el que vulguis ser.</span></div><div><span style="color:#3366ff;">I si vens, jo també hi seré.</span></div><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1881891314477739342-2861019495293247584?l=camins-invisibles.blogspot.com' alt='' /></div>Annahttp://www.blogger.com/profile/01580443083106797583noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1881891314477739342.post-17089675893311451322008-09-06T12:29:00.010+02:002008-09-06T18:06:45.580+02:00<a href="http://3.bp.blogspot.com/_ynPvFUmRVzM/SMKog3E7wtI/AAAAAAAAAIE/i0ZjUVuzmBE/s1600-h/negre-vermell.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5242938198706602706" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_ynPvFUmRVzM/SMKog3E7wtI/AAAAAAAAAIE/i0ZjUVuzmBE/s320/negre-vermell.jpg" border="0" /></a><br /><br /><br /><br /><br /><div></div><br /><br /><br /><br /><div></div><br /><br /><br /><br /><div></div><div>Negre sobre vermell,</div><div>et porto escrit a la pell;</div><div>els teus símbols tan iguals</div><div>són el ritme d'un batec</div><div>que no te codi secret.</div><div>Símbols que abracen l'esperit,</div><div>neixen i moren de nit,</div><div>obren i creen camins,</div><div>corren suaus cap endins</div><div>i allà dormen tranquils.</div><div>Negre sobre vermell,</div><div>els teus símbols a la meva pell,</div><div>com dits escrivint cançons</div><div>en pentagrames fets de racons,</div><div>els enyoro constantment:</div><div>símbols, dits, batecs, pensaments.</div><div> </div><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1881891314477739342-1708967589331145132?l=camins-invisibles.blogspot.com' alt='' /></div>Annahttp://www.blogger.com/profile/01580443083106797583noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1881891314477739342.post-6568817624854624182008-08-31T11:08:00.003+02:002008-08-31T11:33:20.180+02:00<a href="http://3.bp.blogspot.com/_ynPvFUmRVzM/SLpktvBg70I/AAAAAAAAAH8/efhGkQPpO5Q/s1600-h/en+un+somni.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5240611853278703426" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_ynPvFUmRVzM/SLpktvBg70I/AAAAAAAAAH8/efhGkQPpO5Q/s320/en+un+somni.jpg" border="0" /></a><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br />Vaig somiar<br />que les paraules m'estimaven,<br />venien a mi convertides en petons:<br />suaus, nocturns, de llum, de vent<br />venien cantant, jugant,<br />s'arrossegaven per la pell.<br />Eren com amants<br />que em regalaven sons llunyants,<br />fragants, bategants, irreals.<br />Em deixaven jugar tant,<br />que em vaig creure que estava creant,<br />allà, al meu món particular.<br />Vaig intentar modelar encanteris en el temps,<br />passions en el no res,<br />colors inexistents,<br />castells en el vent.<br />I les vaig deixar anar,<br />que morissin allà<br />on volguessin anar a parar.<br />Ara trepitjo un bosc<br />de paraules com fulles mortes<br />de tots colors,<br />i em pregunto:<br />s'ha acabat el somiar?.<div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1881891314477739342-656881762485462418?l=camins-invisibles.blogspot.com' alt='' /></div>Annahttp://www.blogger.com/profile/01580443083106797583noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1881891314477739342.post-33414902776281181462008-08-23T15:30:00.000+02:002008-08-23T15:52:45.581+02:00<a href="http://2.bp.blogspot.com/_ynPvFUmRVzM/SLATpWlaPlI/AAAAAAAAAH0/PVDmZkpC-pI/s1600-h/paret+1.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5237707967789940306" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_ynPvFUmRVzM/SLATpWlaPlI/AAAAAAAAAH0/PVDmZkpC-pI/s320/paret+1.jpg" border="0" /></a><br /><br /><br /><br /><div></div><br /><br /><br /><div></div><br /><br /><br /><div></div><br /><div>Fang ressec modelat,</div><div>així és com el temps</div><div>que ens empeny</div><div>al final ens haurà deixat.</div><div>...................i tots tenim </div><div>gests com símbols marcats,</div><div>avisos d'allò que és penat,</div><div>emprentes curioses</div><div>que la vida ens ha regalat.</div><div>La memòria de la pell</div><div>sovint ens retorna al passat</div><div>i ens hi deixa un segell</div><div>d'allò que, amagat,</div><div>és encara més bell.</div><div>....................i tots vivim</div><div>instants recordats,</div><div> canviats,</div><div> recreats.</div><div>És per això que escric:</div><div>per no perdre'm en la negra nit.</div><br /><br /><br /><br /><div></div><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1881891314477739342-3341490277628118146?l=camins-invisibles.blogspot.com' alt='' /></div>Annahttp://www.blogger.com/profile/01580443083106797583noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1881891314477739342.post-78693856056636754282008-08-16T20:10:00.000+02:002008-08-17T18:08:44.689+02:00<a href="http://3.bp.blogspot.com/_ynPvFUmRVzM/SKcbq7Ee1RI/AAAAAAAAAFk/OnkYwYCCLBU/s1600-h/sol.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5235183516066436370" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_ynPvFUmRVzM/SKcbq7Ee1RI/AAAAAAAAAFk/OnkYwYCCLBU/s320/sol.JPG" border="0" /></a><br /><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div>T'intueixo, encès quan t'amagues,</div><div>dolç encant quan la nit cavalques,</div><div>i tan tendre en la llunyania</div><div>que fins i tot la foscor et somia.</div><br /><div>Ets etern en el teu moment efimer,</div><div>radiant i extens abraç de foc</div><div>dónes pas a les tenebres poc a poc,</div><div>però a la meva pell dorm el teu record.</div><br /><div>El teu record és potser inventat,</div><div>anhel de guspires de foc roent</div><div>en dies foscos d'hivern glaçat,</div><div>només endolcits per la carícia del vent.</div><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1881891314477739342-7869385605663675428?l=camins-invisibles.blogspot.com' alt='' /></div>Annahttp://www.blogger.com/profile/01580443083106797583noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1881891314477739342.post-46572240050208895452008-08-10T12:20:00.000+02:002008-08-17T18:10:28.768+02:00<a href="http://3.bp.blogspot.com/_ynPvFUmRVzM/SJ7QslFEgeI/AAAAAAAAAFc/B9wT1L_Du5c/s1600-h/escalfor.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5232849281337295330" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_ynPvFUmRVzM/SJ7QslFEgeI/AAAAAAAAAFc/B9wT1L_Du5c/s320/escalfor.jpg" border="0" /></a><br /><br /><br /><div></div><br /><br /><div></div><br /><br /><div></div><br /><br /><div></div><br /><br /><div></div><br /><br /><div></div><br /><br /><div></div><br /><div>Arbre verd....</div><div>que deixes el blau cendrós</div><div>per besar l'altre blau més intens,</div><div>allà on només el desig existeix.</div><br /><div>I enmig dels dos móns,</div><div>l'escalfor,</div><div>que és allò que els uneix.</div><br /><div>Daurats matisos de pells,</div><div>carícies de fulles lleugeres,</div><div>mogudes amb cura pel vent.</div><br /><div>....l'escalfor,</div><div>que és allò que els tenyeix</div><div>de desig cremat,</div><div>de daurat foc intens.</div><br /><div>....l'escalfor,</div><div>que busca frescor</div><div>on els ulls del cel</div><div>li fan un petó.</div><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1881891314477739342-4657224005020889545?l=camins-invisibles.blogspot.com' alt='' /></div>Annahttp://www.blogger.com/profile/01580443083106797583noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1881891314477739342.post-14837584144344933632008-08-01T18:16:00.000+02:002008-08-20T20:36:59.839+02:00<a href="http://bp2.blogger.com/_ynPvFUmRVzM/SJNJHy5-fsI/AAAAAAAAAFU/n_FqJGCHN50/s1600-h/arc+de+sant+mart%C3%AD+-+copia.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5229603990580133570" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://bp2.blogger.com/_ynPvFUmRVzM/SJNJHy5-fsI/AAAAAAAAAFU/n_FqJGCHN50/s320/arc+de+sant+mart%C3%AD+-+copia.jpg" border="0" /></a><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br />Mentre queia, m'ha abraçat l'arc de sant martí.....<br />sense dubtar ha deixat el cel per baixar a l'abisme amb mi.<br /><br />M'ha acompanyat quan la foscor em tallava el moviment,<br />allà suspesa entre suors de fred i atordiment.<br /><br /><br />M'ha bressolat com una veu que des de lluny em donava seguretat<br /> i m'ha rescatat malgrat jo no li feia cap cas.<br /><br /><br />Teranyines de foscor m'envoltaven la pell;<br />trencades pel tacte dels colors me'n he pogut desfer,<br />i poc a poc, he renascut al moviment...suaument.<div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1881891314477739342-1483758414434493363?l=camins-invisibles.blogspot.com' alt='' /></div>Annahttp://www.blogger.com/profile/01580443083106797583noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1881891314477739342.post-49263003368685399162008-07-28T19:03:00.000+02:002008-08-17T18:14:09.247+02:00<a href="http://bp2.blogger.com/_ynPvFUmRVzM/SI4BeOHO9-I/AAAAAAAAAFM/OBXOct3fPuA/s1600-h/finestres+al+mur.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5228117836119865314" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://bp2.blogger.com/_ynPvFUmRVzM/SI4BeOHO9-I/AAAAAAAAAFM/OBXOct3fPuA/s320/finestres+al+mur.JPG" border="0" /></a><br /><div>Finestres al mur</div><div>escletxes al món</div><div>àvides de llum,</div><div>reposen al sol</div><br /><div>Forats que són ulls</div><div>buscant sensacions,</div><div>però no la por,</div><div>un glop de claror.</div><br /><div>Un ull encegat,</div><div>la manca d'alè</div><div>potser l'ha matat.</div><br /><div></div><div>Finestres dormint</div><div>al cel de la nit,</div><div>besant els estels,</div><div>buscant un sentit.</div><br /><div>Uns ulls presoners</div><div>d'allò misteriós</div><div>que la il·lusió</div><div>els hi ha promès.</div><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1881891314477739342-4926300336868539916?l=camins-invisibles.blogspot.com' alt='' /></div>Annahttp://www.blogger.com/profile/01580443083106797583noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1881891314477739342.post-76499058760757311402008-07-17T19:29:00.000+02:002008-07-17T19:35:19.695+02:00<a href="http://bp3.blogger.com/_ynPvFUmRVzM/SH-ChrGoraI/AAAAAAAAAE8/_AV9-OgAz1I/s1600-h/relleu.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5224037607790914978" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://bp3.blogger.com/_ynPvFUmRVzM/SH-ChrGoraI/AAAAAAAAAE8/_AV9-OgAz1I/s320/relleu.jpg" border="0" /></a><br /><div>Les emprentes de la vida ens deixen com escorça gairebé desfeta.</div><br /><div>Tot un relleu ferotge sota la pell fet de branques seques amagant els brots d'esperança que lluiten per créixer malgrat tot.</div><br /><div>I aquest miracle de supervivència és més bell en els moments en que l'ignorem, ens aixeca fins a mil camins que no veiem, ens empeny cap a il·lusions que de sobte ens desperten com si ens fes un petó el vent.</div><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1881891314477739342-7649905876075731140?l=camins-invisibles.blogspot.com' alt='' /></div>Annahttp://www.blogger.com/profile/01580443083106797583noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1881891314477739342.post-14742192049359272352008-07-13T09:04:00.000+02:002008-08-17T18:15:11.608+02:00<a href="http://bp1.blogger.com/_ynPvFUmRVzM/SHmrE98HnFI/AAAAAAAAAE0/cHQJx0hmD_4/s1600-h/duna+al+llac1.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5222393344747347026" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://bp1.blogger.com/_ynPvFUmRVzM/SHmrE98HnFI/AAAAAAAAAE0/cHQJx0hmD_4/s320/duna+al+llac1.jpg" border="0" /></a><br /><div align="justify">Sovint em sembla viure-ho tot en un moment estàtic, jo aturada i el món movent-se al meu voltant. Però de sobte, m'atrapa el moviment del pas del temps, inquietant com el reflex suament fragmentat d'una imatge a l'aigua, constantment canviant. I allà forma i fons abracen els seus límits, segon a segon el moviment els recrea de mil maneres diferents: inabastables, preciosos, dolorosos, plaents...</div><br /><div align="justify">Quan la vida no em deixa temps per trobar-me, m'aturaria a gust en un reflexe on l'aigua és cel i al mateix temps a la sorra va besant.</div><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1881891314477739342-1474219204935927235?l=camins-invisibles.blogspot.com' alt='' /></div>Annahttp://www.blogger.com/profile/01580443083106797583noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1881891314477739342.post-35968508371651001012008-06-01T10:11:00.000+02:002008-06-01T11:29:07.364+02:00<a href="http://bp2.blogger.com/_ynPvFUmRVzM/SEJmWI9KVAI/AAAAAAAAAEk/IAbfZXaODQM/s1600-h/papallona3.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5206836649740882946" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://bp2.blogger.com/_ynPvFUmRVzM/SEJmWI9KVAI/AAAAAAAAAEk/IAbfZXaODQM/s200/papallona3.jpg" border="0" /></a> De vegades el silenci fa soroll, un soroll estrident, inacabable...dolorós. T'ofega perquè esperes endebades aquell so concret que ja saps que no t'arribarà. El silenci....te l'empasses estrenyent la boca i els ulls, saliva i llàgrimes mig àcides, mig amargants.<a href="http://bp0.blogger.com/_ynPvFUmRVzM/SEJfvo9KU9I/AAAAAAAAAEM/J8G5E3bZMaM/s1600-h/papallona3.jpg"></a> <a href="http://bp3.blogger.com/_ynPvFUmRVzM/SEJhKY9KU-I/AAAAAAAAAEU/yQn5Gh9QDAQ/s1600-h/papallona2.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5206830950319281122" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; CURSOR: hand" alt="" src="http://bp3.blogger.com/_ynPvFUmRVzM/SEJhKY9KU-I/AAAAAAAAAEU/yQn5Gh9QDAQ/s200/papallona2.jpg" border="0" /></a><br /><br /><br /><br /><br />De vegades el silenci té un suau aleteig de papallona: mentres el persegueixes amb la mirada del desig, notes la suau carícia d'allò que és més bonic perquè és efímer, gairebé inabastable.<br /><br />De vegades el silenci té milers de significats. El desxifres, l'omples de paraules que et neixen al cervell com a llambregades i es moren abans d'arribar a la boca.<br /><br /><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5206840751434650642" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://bp1.blogger.com/_ynPvFUmRVzM/SEJqE49KVBI/AAAAAAAAAEs/63_sFJziLdk/s200/papallona4.jpg" border="0" /><br />De vegades el silenci ets tu, amb un ball de <a href="http://bp2.blogger.com/_ynPvFUmRVzM/SEJmWI9KVAI/AAAAAAAAAEk/IAbfZXaODQM/s1600-h/papallona3.jpg"></a>papallones sobre i sota la pell.<div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1881891314477739342-3596850837165100101?l=camins-invisibles.blogspot.com' alt='' /></div>Annahttp://www.blogger.com/profile/01580443083106797583noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1881891314477739342.post-86497344024770832092008-05-23T21:02:00.000+02:002008-05-23T21:43:13.090+02:00<a href="http://bp3.blogger.com/_ynPvFUmRVzM/SDceFI9KU6I/AAAAAAAAAD0/GKR7kIBxU4k/s1600-h/escanear0030.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5203660968102089634" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://bp3.blogger.com/_ynPvFUmRVzM/SDceFI9KU6I/AAAAAAAAAD0/GKR7kIBxU4k/s320/escanear0030.jpg" border="0" /></a> Claror, foscor, claror, foscor, claror, foscor, foscor, claror, foscor, foscor, foscor.....<br /><div><br /><div>la ratlla de claror que il·lumina l'enteniment es fa més prima per moments, queda atrapada per un segment de foscor que porta al no res.</div><br /><div>Vaig cap a tu, amb els teus clavells preferits a les mans, somiant que avui un fil de llum t'encengui la mirada i la rialla et neixi al veure'm arribar.</div><br /><div>Em deleixo per a que recordis la meva cara d'entre les boires que et tenen lligada a un espai inmobil on el temps no te sentit.</div><br /><div>M'agradaria que m'apretessis la mà quan agafa la teva, que juguessis a estirar-me els dits tot mirant com es mouen....</div><br /><div>Et trobo doblegant la roba de la faldilla sense parar, i m'agrada pensar que dins d'aquests doblecs hi tens moments de records inconexes i que lluites per no deixar-los escapar.</div><br /><div>Em mires i no saps a qui veus.</div><br /><div>Et parlo i no saps que et dic.</div><br /><div>T'enfades sense jo saber perquè.</div><br /><div>Quan marxo no saps que marxo, però tampoc saps que abans he </div><br /><div>arribat i he estat rient (i empassant-me les llàgrimes galtes avall</div><br /><div>sota la pell) asseguda al teu costat.</div></div><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1881891314477739342-8649734402477083209?l=camins-invisibles.blogspot.com' alt='' /></div>Annahttp://www.blogger.com/profile/01580443083106797583noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1881891314477739342.post-37019331629564172302008-05-18T12:31:00.000+02:002008-05-23T21:02:14.211+02:00He deixat anar el pensament<a href="http://bp1.blogger.com/_ynPvFUmRVzM/SDAQs1xsdWI/AAAAAAAAADk/mmy1b2NMgnM/s1600-h/laberint.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5201675932148725090" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; CURSOR: hand" alt="" src="http://bp1.blogger.com/_ynPvFUmRVzM/SDAQs1xsdWI/AAAAAAAAADk/mmy1b2NMgnM/s200/laberint.jpg" border="0" /></a><br />per camins buits,<br />laberint d'ombres i llums<br />on no hi te cabuda l'orgull.<br /><br />Descanso suaument<br />en les blanques parets<br />just allà on la claror<br />abraça la nit amb passió.<br /><br />Em puc perdre a gust,<br />petita i lleugera,<br />per camins desconeguts,<br />descobrint alguna drecera.<br /><br />Reposo quan m'envolta la incertesa,<br />corro quan em persegueix la por,<br />torno sonre les meves petjades,<br />revisc històries inacabades.<br /><br />En aquest laberint desconegut<br />aprenc a entendre la solitut.<div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1881891314477739342-3701933162956417230?l=camins-invisibles.blogspot.com' alt='' /></div>Annahttp://www.blogger.com/profile/01580443083106797583noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1881891314477739342.post-35891277721776700302008-05-02T18:13:00.001+02:002008-05-02T20:55:18.571+02:00<a href="http://bp0.blogger.com/_ynPvFUmRVzM/SBs-JZji58I/AAAAAAAAADM/0H_5Kp1Cpi8/s1600-h/caiguda+lliure.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5195814926301718466" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://bp0.blogger.com/_ynPvFUmRVzM/SBs-JZji58I/AAAAAAAAADM/0H_5Kp1Cpi8/s320/caiguda+lliure.jpg" border="0" /></a><br /><div></div><div></div><div></div><div></div><div></div><div></div><div></div><div></div><div></div><div></div><div></div><div></div><div></div><div></div><div></div><div></div><div></div><div></div><div>M'adormiria al mirar-te</div><div>riu de plata i blanc</div><div>i potser, tot tremolant,</div><div>cauria quan tu caus.</div><div></div><div>La calma i bogeria</div><div>del teu salt m'empresona,</div><div>l'escuma juga com un nen,</div><div>saltant al meu voltant.</div><div></div><div>Deixa'm lloc</div><div>en el teu pas,</div><div>vull sentir el teu bes de foc</div><div>just allà on et desfàs.</div><div></div><div>Riu de plata i blanc,</div><div>brogit d'aigua cantant,</div><div>espera'm al sortir el sol,</div><div>amb tu acabaré el meu vol.</div><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1881891314477739342-3589127772177670030?l=camins-invisibles.blogspot.com' alt='' /></div>Annahttp://www.blogger.com/profile/01580443083106797583noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1881891314477739342.post-60742182312481697922008-04-23T19:59:00.000+02:002008-04-23T20:21:42.914+02:00<a href="http://bp1.blogger.com/_ynPvFUmRVzM/SA970pji57I/AAAAAAAAADE/TpBiSOf29jc/s1600-h/escanear0026.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5192505039819827122" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://bp1.blogger.com/_ynPvFUmRVzM/SA970pji57I/AAAAAAAAADE/TpBiSOf29jc/s320/escanear0026.jpg" border="0" /></a><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br />Vermell encés,<br />passions de pell,<br />reflexes d'or<br />en el no res.<br /><br />La vida passa davant seu<br />en un instant que és etern.<br />I aquesta calidesa<br />es desfaria amb la neu,<br />si no fos perquè està<br />atrapada en el vermell,<br />mirant les ombres jugar<br />(ella no les pot aturar).<br /><br />Vermell encés<br />de pell a pell,<br />reflexes d'or,<br />suor punyent,<br />que al morir el sol<br />es van desfent.<div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1881891314477739342-6074218231248169792?l=camins-invisibles.blogspot.com' alt='' /></div>Annahttp://www.blogger.com/profile/01580443083106797583noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1881891314477739342.post-60477730212089971662008-04-20T11:03:00.000+02:002008-04-20T11:17:22.233+02:00<a href="http://bp1.blogger.com/_ynPvFUmRVzM/SAsIanzGWiI/AAAAAAAAAC8/mi87Q_PHkIU/s1600-h/escanear0003.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5191252248927558178" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; CURSOR: hand" alt="" src="http://bp1.blogger.com/_ynPvFUmRVzM/SAsIanzGWiI/AAAAAAAAAC8/mi87Q_PHkIU/s320/escanear0003.jpg" border="0" /></a><br /><br /><br /><a href="http://bp1.blogger.com/_ynPvFUmRVzM/SAsIanzGWiI/AAAAAAAAAC8/mi87Q_PHkIU/s1600-h/escanear0003.jpg"></a><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /> La mar m'ha robat<br /> una onada dolça<br /> del riu assedegat<br /> que com boig cercava el fi.<br /><br /> El sol ha empresonat<br /> la teva mà callada<br /> que al capvespre acaronava<br /> totes les nits de vent.<div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1881891314477739342-6047773021208997166?l=camins-invisibles.blogspot.com' alt='' /></div>Annahttp://www.blogger.com/profile/01580443083106797583noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1881891314477739342.post-56529284935983583512008-04-20T10:17:00.000+02:002008-04-20T10:51:55.358+02:00<div><a href="http://bp1.blogger.com/_ynPvFUmRVzM/SAsCenzGWgI/AAAAAAAAACs/mJ5Icx4FKVI/s1600-h/rajastan1.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5191245720577268226" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://bp1.blogger.com/_ynPvFUmRVzM/SAsCenzGWgI/AAAAAAAAACs/mJ5Icx4FKVI/s200/rajastan1.jpg" border="0" /></a><br /><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div>-Un perfum....Ho digué amb una veu que tenia tan de joia com de cansament.</div><div align="justify">El vell obrí i tancà els ulls diverses vegades, signe d'interrogació formulat cap al mon en general. </div><br /><a href="http://bp2.blogger.com/_ynPvFUmRVzM/SAsDA3zGWhI/AAAAAAAAAC0/r8Osj5_gEig/s1600-h/rajastan3.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5191246308987787794" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; CURSOR: hand" alt="" src="http://bp2.blogger.com/_ynPvFUmRVzM/SAsDA3zGWhI/AAAAAAAAAC0/r8Osj5_gEig/s200/rajastan3.jpg" border="0" /></a><br /><div align="justify"></div><br /><br /><div align="justify">El viatge va ser molt llarg.....tantes vegades el sol es va pondre només per donar-li la vida com tantes d'altres es tornà a aixecar per castigar l'osadia del seu repte. El vent i la sorra li esculpien filigranes de palaus al front i a les mans.</div><br /><br /><div align="justify"></div><br /><div align="justify">-M'han demanat un perfum i no m'hi puc negar.</div><div align="justify">El vell empetití els ulls en dues negres ratlles, i amb una veu extranyament jove preguntà: </div><div align="justify">-Per a qui el vols?</div><div align="justify">La boca del viatger no contestà, però la seva mirada formulà la resposta: en realitat...és només un desig...qui sap si mai es podrà concretar.</div><div align="justify">El vell li agafà la mà, i en el palmell li posà un gra de sorra, engrandit i envermellit per la llum de l'encés sol. Després li donà un flascó ple d'un líquid lleuger i fresc.</div><div align="justify">-És l'olor del desig que t'ha portat aquí. Ara viu l'olor dels estels que poc a poc la nit van brodant.</div><div align="justify">Li posà la mà a l'alçada del cor, i el temps el va abraçà, bressolant-li el batec. La lluna vingué a cantar-li amb veu tremolosa un càntic gairebé oblidat: joc de barrejes màgiques de sorra i llum, cada gra encanteri d'un record i d'un anhel.</div><br /><div align="justify">El viatge de tornada és lleuger, un somriure en la mirada, imaginant el retrobament: -t'he portat un perfum; -quin perfum és? ; -no ho se, potser és un somni en la daurada terra d'allà on tu vens...., potser és el record del vent que acarona el mar on tu t'has banyat....., potser són les gotes d'aigua, joies precioses d'aquest mar que tu t'has estimat.</div><br /><div align="justify">Però no dirà res de tot això, els seus ulls riuran burlonament i, desviant la mirada allargarà la mà:</div><div align="justify">-Agafa'l, no m'ha costat res. N'he portat molts....aquest ni tan sols se quina olor fa.</div><br /><br /><div></div></div><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1881891314477739342-5652928493598358351?l=camins-invisibles.blogspot.com' alt='' /></div>Annahttp://www.blogger.com/profile/01580443083106797583noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1881891314477739342.post-52167509135448071682008-04-08T22:05:00.000+02:002008-04-08T22:12:43.933+02:00<a href="http://bp0.blogger.com/_ynPvFUmRVzM/R_vQgWJybSI/AAAAAAAAACk/rc1IL81lGrA/s1600-h/escanear0012.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5186968649968282914" style="CURSOR: hand" alt="" src="http://bp0.blogger.com/_ynPvFUmRVzM/R_vQgWJybSI/AAAAAAAAACk/rc1IL81lGrA/s320/escanear0012.jpg" border="0" /></a><br /><div> </div><div>Mireu la meva amor,</div><div>com s'enfonsa en la mar,</div><div>destenyint el blau</div><div>i formant una font d'ametllers platejats,</div><div>unes branques dits tallats, </div><div>i d'altres un bes</div><div>que mai serà esclatat.</div><div> </div><div>Mireu quina tristor,</div><div>el meu arbre envoltat de peixos</div><div>que no hi poden pujar,</div><div>i uns ulls foscos a l'horitzó,</div><div>tan tendres,</div><div>que jo mai els hi diré no.</div><div> </div><div>Mireu les onades,</div><div>besant el vent,</div><div>com pujen al cel assedegades</div><div>per trobar-se amb una pluja inexistent</div><div>i formar l'aliment</div><div>d'un arbre on ploren mil ocells.</div><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1881891314477739342-5216750913544807168?l=camins-invisibles.blogspot.com' alt='' /></div>Annahttp://www.blogger.com/profile/01580443083106797583noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1881891314477739342.post-44466155646923401242008-04-06T08:33:00.000+02:002008-04-06T11:47:02.468+02:00<div align="justify"><br /><a href="http://bp1.blogger.com/_ynPvFUmRVzM/R_h47WJybII/AAAAAAAAABA/AZXQiglzStg/s1600-h/el+castell.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5186027931871374466" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 235px; CURSOR: hand; HEIGHT: 167px" height="149" alt="" src="http://bp1.blogger.com/_ynPvFUmRVzM/R_h47WJybII/AAAAAAAAABA/AZXQiglzStg/s200/el+castell.jpg" width="200" border="0" /></a> <div align="justify"><a href="http://bp0.blogger.com/_ynPvFUmRVzM/R_h6KGJybJI/AAAAAAAAABI/UjWCuru5Iz0/s1600-h/castell.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5186029284786072722" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 207px; CURSOR: hand; HEIGHT: 145px" height="150" alt="" src="http://bp0.blogger.com/_ynPvFUmRVzM/R_h6KGJybJI/AAAAAAAAABI/UjWCuru5Iz0/s200/castell.jpg" width="213" border="0" /></a></div><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5186040060859018402" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 213px; CURSOR: hand; HEIGHT: 146px; TEXT-ALIGN: center" height="149" alt="" src="http://bp1.blogger.com/_ynPvFUmRVzM/R_iD9WJybKI/AAAAAAAAABQ/ATYwguM0Fx0/s200/castell+3.jpg" width="215" border="0" /></div><br /><div align="justify">Va arribar-hi a la tarda, quan el sol crema les pedres i les torna regalims d'or que llisquen fins al mar.</div><br /><div align="justify">L'home que la va atendre vestia de negre i l'ataronjada lluentor del sol li banyava la fosca pell tan com tenyia l'aigua del mar. </div><br /><div align="justify">La dona, grisa tota ella, cansada i amb els turmells inflats, tirà la pesada bossa al terra, sacsejant l'espatlla adolorida i es deixà caure al costat de la reixa que li barrava el pas. Es quedà mirant el mar, el sol ja baix, i després es girà d'esquena a l'aigua.</div><br /><div align="justify">L'home fosc se li atansà, els ulls brillants en un parany de rialla i li començà a parlar: feia poc que havia tornat -massa anys fora d'allà-, deixant lluny una dona que no el va voler acompanyar i conservant només de la vida passada noms d'amigues en algunes lletres de l'agenda. Una mà prima li oferí menjar, els dits sinuoses serps d'aigua demanant-li que el seguís. </div><br /><div align="justify">Del fons de l'enterbolida ment de la dona surà una paraula que ell anava repetint...."castell"... Ell havia dit "el meu castell"?. </div><br /><div align="justify">Ara el veu, un petit castell dins el mar, columnes de marbre fosc atravesen la pedra, Ricard Cor de Lleó avança davant d'ella i l'home fosc, el cavall a pas segur pel pont de pedra, dins el mar.</div><br /><div align="justify">La fosca mà li agafa el colze, li guia els prims talons entre pedra i pedra. A dins, una estança derruida, el sol ara crema les pedres que fumeigen vora l'aigua.</div><br /><div align="justify">La dona mira al seu voltant, veu les escales que porten a la torre, els darrers turistes traspassant la porta que a les vuit es tanca. i per fi veu nitidament l'home, el posat amable i seductor. Ell li diu que per viure necessita poc: el mar, el castell i alguna cosa més; el guarda el deixa estar-se allà, i mirar i parlar amb la gent que ve i que va. Són les vuit i deu, no hi ha problema, ja tancarà ell, es poden quedar.</div><br /><div align="justify">La dona fa un salt en el temps, i contempla el castell, el nota viu com fa cents d'anys, i sent el brogit dels homes cridant espasa en alt. De molt lluny li arriva el xiuxiueg de l'home que està al seu costat. La dona mira les pedres ara color de sang, i ja sap que el matarà, la sang vermella brollarà fins l'aigua després que ella -ara un croat ferotge- s'hi hagi rentat les mans. Després s'eixugarà amb la brillant pell fosca, deure ja acomplert, i dormirà, dormirà.....</div><br /><div align="justify"><a href="http://bp0.blogger.com/_ynPvFUmRVzM/R_h6KGJybJI/AAAAAAAAABI/UjWCuru5Iz0/s1600-h/castell.jpg"></a></div><br /><div align="justify"><br /></div><br /><div align="justify"><a href="http://bp0.blogger.com/_ynPvFUmRVzM/R_h6KGJybJI/AAAAAAAAABI/UjWCuru5Iz0/s1600-h/castell.jpg"></a></div><a href="http://bp0.blogger.com/_ynPvFUmRVzM/R_h6KGJybJI/AAAAAAAAABI/UjWCuru5Iz0/s1600-h/castell.jpg"></a><br /><div align="justify"><br /></div><a href="http://bp0.blogger.com/_ynPvFUmRVzM/R_h6KGJybJI/AAAAAAAAABI/UjWCuru5Iz0/s1600-h/castell.jpg"></a><br /><a href="http://bp0.blogger.com/_ynPvFUmRVzM/R_h6KGJybJI/AAAAAAAAABI/UjWCuru5Iz0/s1600-h/castell.jpg"></a><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1881891314477739342-4446615564692340124?l=camins-invisibles.blogspot.com' alt='' /></div>Annahttp://www.blogger.com/profile/01580443083106797583noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1881891314477739342.post-52032638876426669332008-04-04T20:39:00.000+02:002008-04-08T21:38:58.949+02:00<div align="justify"><a href="http://bp3.blogger.com/_ynPvFUmRVzM/R_Z9NWJybHI/AAAAAAAAAA4/r2Yqf3MyhRI/s1600-h/a+les+dunes.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5185469689202109554" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://bp3.blogger.com/_ynPvFUmRVzM/R_Z9NWJybHI/AAAAAAAAAA4/r2Yqf3MyhRI/s320/a+les+dunes.jpg" border="0" /></a><br /><div align="justify">Els ulls eren molt verds a estones, quan hi arribava la llum indirecta del sol rebotant des de les onades que es movien en aquell mar daurat, aquell mar groc limitat a l'horitzó per un cel vermellós de dunes.</div><br />Els ulls eren verds, podia mirar-se en ells i penjar-se del groc que envoltava la nineta, just allà on es convertia en verd.<br /><br />Aquells ulls l'obsessionaven. Els somiava de dia, com núvols penjats d'un cel gris (gris perquè el sol lluminós se'n havia menjat el blau), com fosques muntanyes a l'horitzó, besant el cel i abraçant el terra. Els somiava de nit; la nineta la porta per on s'endinsava a un mon desconegut, l'entrada a un mar enganyós ( un mar que era un mirall verd enterbolit per pedres ambre on l'escuma trencava).<br /><br />Els ulls no els havia vist de seguida, el cap cot amb la mirada clavada en la pols que els més de cent peus aixecaven del terra, el caminar agafant cadència de rems en un invisible vaixell que bordejava la costa d'aquell mar de sorra.<br /><br />Eren més de cinquanta, tots homes, tots blancs; caminaven en dues fileres, tots tenien un caminar cansat. El noi era molt jove, quedava a la seva alçada a la filera del costat. Potser era el que no podien arrencar dels braços de la mare, tot plorant; encara ara gemegava a estones, les cames tremolant.<br /><br />Eren més de cinquanta, i a la nit s'escalfaven amb els cosos, amb les mans, en un munt ben apretat. Alguns d'ells consolaven als que estaven plorant. Ell acaronava al noi, mirant-li nit rera nit els ulls oberts com un petit firmament per on la lluma caminava reflectida; i quan li mirava els ulls, potser no era ell a qui mirava.<br /><br />De tant estimar els ulls, va començar a estimar el seu cos. El noi tenia els ulls verds, i de vegades, la llum daurada del sol que dormia a la sorra de les dunes els feia més verds encara, els convertia en herba verda i tova, un lloc on estirar-se a imaginar històries que mai haurien d'haber passat : un avió fa un aterratge forçós a les dunes i, en l'espai de temps que separa la calor del fred, fosques formes maten les dones i prenen als homes com a esclaus.<br /><br />Mentres l'arrosseguen per la sorra veu els ulls verds de la seva dona, amb reflexes vermells per la sang. El miren fixament, però la mirada és dolça, com un bes.<br /><br />Recorda, els ulls presoners en els ulls verds del noi. I els dos cosos, els que estimà en el passat i el que estima en el present es fonen en un sol cos, de vegades dolor, d'altres una espurna de plaer que s'apaga en el mar verd.<br /><br /><br /></div><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1881891314477739342-5203263887642666933?l=camins-invisibles.blogspot.com' alt='' /></div>Annahttp://www.blogger.com/profile/01580443083106797583noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1881891314477739342.post-17231944675350696852008-04-04T01:47:00.000+02:002008-04-04T15:37:21.683+02:00<a href="http://bp3.blogger.com/_ynPvFUmRVzM/R_Yu6WJybEI/AAAAAAAAAAc/JAL06dfUJow/s1600-h/palabras.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5185383600877628482" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://bp3.blogger.com/_ynPvFUmRVzM/R_Yu6WJybEI/AAAAAAAAAAc/JAL06dfUJow/s320/palabras.jpg" border="0" /></a><br /><div>Necesito tus palabras,<br />estrellas fugaces ardientes<br />que caen del cielo encendidas<br />-desde tan lejos-<br />y tocan mi piel rendidas.<br /><br />Su fuego me moldea,<br />-a mi, cristal hecho añicos-<br />me moldea mil veces si es preciso,<br />hasta lograr recomponerme<br />-casi un grácil elemento-<br />en ese ángulo escondido del corazón<br />o en lágrima vertida en momento de pavor.<br /><br />Necesito estar en tus sueños,<br />recibir tus pensamientos,<br />que calmes mis momentos de dolor,<br />que seas bálsamo para la incomprensión<br />y poder descansar a ratitos<br />en tu corazón </div><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1881891314477739342-1723194467535069685?l=camins-invisibles.blogspot.com' alt='' /></div>Annahttp://www.blogger.com/profile/01580443083106797583noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1881891314477739342.post-47104279345345490772008-04-04T00:52:00.000+02:002008-04-08T21:41:12.642+02:00<div align="justify"><a href="http://bp0.blogger.com/_ynPvFUmRVzM/R_ZWEmJybFI/AAAAAAAAAAk/NfiaHFzeDM4/s1600-h/ocell+blau.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5185426657924770898" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://bp0.blogger.com/_ynPvFUmRVzM/R_ZWEmJybFI/AAAAAAAAAAk/NfiaHFzeDM4/s320/ocell+blau.jpg" border="0" /></a><br /><br /><br /><div align="justify">És l'hora màgica, quan el sol llepa els verts prats i els torna daurants contrastant l'ombra gris de la carretera. És l'hora en què les formes s'aixequen i es retallen més contra el cel, les cabanes de canya criden acollidores al descans i els moviments dels ramats es tornen suaus.<br />És l'hora en que oblida els dos mons d'aquesta terra i els fon en un de sol. Hi ha un mon verd i daurat, amarg i dolç; l'altre és la cinta verda de la carretera que la porta on mai no vol anar.<br />I ara, en l'oblit s'ha construit un mon on el cel tremola i la llum en el verd plou. El camí és una recta interminable bordejada d'ombres oscilants que bateguen d'un anhel què mai podrà copsar. I ara està a punt d'arribar. Dies i dies viatjant, els ulls negats per acaronar l'espai, els sons que fa l'herba al respirar trencats per rialles rebotant en un mirall.<br />Ha sentit dolor: no poder pujar als arbres només amb el desig de la imaginació; no poder quedar atrapada en l'espiral grisa i rosada que els núvols i el sol arrosseguen al capvespre, ràpids com un llamp.<br />Cada nit intenta alliberar amb llàgrimes els ulls empresonats pel vidre brut del tronat autocar. Pel matí l'enteniment se li ennuvola per la pluja que cau repicant, i la pols que haurien d'aixecar els seus peus, deixant emprenta per on passa, es queda enganxada en el fang. Va per un país on la natura és un escàndol de colors ofegats pel verd i la gent només una ombra fosca que li passa pel costat.<br />És un viatge que hauria d'alliberar-la, però només l'ha empresonat. en un moment de lucidesa ha descobert desesperació en els rostres que li han mostrat la direcció equivocada cap a on va. Ara sap que l'África és un viatge interior que molta gent, no obstant estar allà, es nega a començar. Vine, atreveix-te a volar, li crida l'ocell blau, vine ara, no ho deixis per demà. I per fi aixeca el vol, te l'esperit d'un corb amb ansia de devorar, i ensopega, el bec obert, contra esquelets que amb un somriure estenen la mà.<br />Tota la terra és una trampa, una gran bola de fang negre coberta d'herba, per on s'enfonsa, altre cop persona, quan intenta caminar.<br />I pensa que si va existir un primer paradís, fóu en aquesta terra d'on l'home va sortir del fang negre i la dona va néixer traginant un càntir ple d'aigua a l'esquena. És un paradís de misèria on Déu riu des de les creus que es tatua la gent a la pell, tot un poble fent un viacrucis, deixant els peus pels camins, purgant uns pecats que no són seus, intentant deixar el patiment quan es renten en els rius, escoltant als homes sants que per tot arreu van venent consells i la sort.<br />La sort molts cops te color d'home blanc que vol emportar-se imatges d'una terra sense ni mirar-la: els nens envolten la sort, birs ajudeu-me en aquest dur caminar; els blancs esperen sensacions i recullen puçes, inútil bagatge que els ajuda a a mantenir-se desperts, són com una terra ben regada per les plujes on petits habitants venen i van. <a href="http://bp1.blogger.com/_ynPvFUmRVzM/R_ohH2JybPI/AAAAAAAAACM/aQ6aXJvHBnk/s1600-h/escanear0021.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5186494339549916402" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; CURSOR: hand" alt="" src="http://bp1.blogger.com/_ynPvFUmRVzM/R_ohH2JybPI/AAAAAAAAACM/aQ6aXJvHBnk/s320/escanear0021.jpg" border="0" /></a></div><br /><br /><br /><a href="http://bp2.blogger.com/_ynPvFUmRVzM/R_oe4GJybOI/AAAAAAAAACE/9Zn6Cu3gl-w/s1600-h/escanear0024.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5186491869943721186" style="CURSOR: hand" alt="" src="http://bp2.blogger.com/_ynPvFUmRVzM/R_oe4GJybOI/AAAAAAAAACE/9Zn6Cu3gl-w/s320/escanear0024.jpg" border="0" /></a><br /><br /><br />Ella és una més dels esquers que Déu ha llançat a aquests foscos homes creients per a que puguin pescar el menjar. Són uns homes que han passat milers d'anys esgotant la terra ajudats per les guerres i els bestiar, despreciant l'aigua d'una pluja amb la que molts cops no es poden rentar. El mite històric del que donen fe les parets de pedra, pels salts d'aigua s'ha anat escolant i ni els ocells el recorden en els seus cants.<br />Mai cap país se li havia allunyat tant; la va vencent la desesperació, el seu somriure s'ha esborrat, els llavis ara estan tancats en un rictus apretat. Sap que li cal fer alguna cosa per reconciliar-se amb el país, per mirar a la gent d'igual a igual, per copsar quelcom preciós en un instant.<br />Agafarà les paraules que ha escrit, i en un grapat les llançarà als companys, cançó de comiat amb música que els semblarà discordant. I, tapant-se les oïdes als retrets marxarà, saltant sobre les marxarà, saltant sobre les muntanyes, allunyant-se del mar.<br /></div><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1881891314477739342-4710427934534549077?l=camins-invisibles.blogspot.com' alt='' /></div>Annahttp://www.blogger.com/profile/01580443083106797583noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1881891314477739342.post-12205119308086663432008-04-04T00:26:00.000+02:002008-04-08T21:37:17.611+02:00<a href="http://bp2.blogger.com/_ynPvFUmRVzM/R_ZW7GJybGI/AAAAAAAAAAs/eWrzv_cqrE8/s1600-h/dona+llunyana.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5185427594227641442" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://bp2.blogger.com/_ynPvFUmRVzM/R_ZW7GJybGI/AAAAAAAAAAs/eWrzv_cqrE8/s320/dona+llunyana.jpg" border="0" /></a><br /><div align="justify">El primer sol del matí escalfa les fulles del baobab.<br /><br />Ella surt de la foscor de la casa, una silueta alta i prima, i es queda quieta al costat de la porta de fusta treballada, avanpassats ajudeu-me.<br /><br />Comença el dia: anar i tornar del pou vint vegades carretejant l'aigua, sempre pel mateix camí que porta als graners, serpentejant els carrerons per on les gallines es barallen i les nenes assajen el ritme de moldre.<br /><br />L'home és al camp; a la tarda se'l podrà veure a la plaça, pols i fang creuament de cabanes.<br /><br />Ella omple la tenalla de l'aigua per beure, la de l'aigua per rentar i la de l'aigua per cuinar.<br /><br />El nen és massa petit per portar-lo a l'esquena (sis dies) i aguantar l'escalfor del carrer. El nen xarrupa d'un pit masa sec; massa parts i massa feina quan una encara és jove.<br /><br />Ara és l'hora de cuinar dins la casa fosca; el fum és un vel que l'envolta, els fills un drap fosc que l'atrapa.<br /><br />El dia és un espai de temps interminable on gairebé sempre cal moldre. La nit és el record dels jocs de lluna plena quan ella encara era una nena.<br /><br />Mentres cuina el vel de fum li apreta el coll, li colpeja els ulls. L'ancestre de fusta que guarda la porta estira la mà i la toca, tot està bé, tot és com sempre.</div><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1881891314477739342-1220511930808666343?l=camins-invisibles.blogspot.com' alt='' /></div>Annahttp://www.blogger.com/profile/01580443083106797583noreply@blogger.com0